Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Geraldine Chaplin
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana, filla de Charles S. Chaplin.
Debutà el 1952 a Limelight , film realitzat pel seu pare Del 1967, amb Peppermint frappé , fins al 1979, amb Mamá cumple cien años , collaborà en vuit pellícules de C Saura De la seva carrera internacional destaquen els films de R Altman, Nashville 1975 i A Wedding 1978, i d’A Rudolph, Welcome to LA 1976 i Remember My Name 1978 Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, Mother Teresa In the Name of God’s Poor 1997, de KConnor, Finisterre, donde termina el mundo 1998, de XVillaverde, Cousin Bette 1998, de DMcAnuff, Tu qué harías por amor 1999, de CSaura Medrano, To Walk with…
William Saroyan
Literatura
Teatre
Dramaturg i novel·lista nord-americà d’origen armeni.
Tant en el seu teatre com en les novelles i narracions amb influències dels films de Chaplin i dels Dubliners de Joyce, mostra l’altra cara de la “societat opulenta”, incorporant personatges marginats, conflictes racials, etc El 1939 refusà el Premi Pulitzer per l’obra The Time of Your Life , considerant que era un guardó pretensiós i burgès Entre les seves novelles cal esmentar, també, The Human Comedy 1943, The Laughing Matter 1953 i My Name is Aram 1940 traducció catalana de RFolch i Camarasa, 1975
Schaubühne
Teatre
Teatre fundat el 1962 a Berlín a l’entorn d’un grup teatral estudiantil i dirigit per un col·lectiu amb l’objectiu de contribuir a la democratització del teatre i de la societat.
Com a directors hi destaquen PStein 1970-84, KGrüber des del 1972 i LBondy 1985-88, i com a dramaturgs, BStrauss i DSturm A més de l’atenció especial a l’obra de Brecht i de Handke, la programació inclou tant peces dels clàssics europeus com d’autors contemporanis L’assumpció de la direcció artística per Jens Hillje, Jochen Sandig, Thomas Ostermeier i Sasha Waltz el 1999 representà una aposta per la més recent dramatúrgia europea i una revisió dels clàssics apartada de les visions convencionals, en el que fou una revolució estètica i formal Entre els darrers muntatges produïts…
Thomas Ostermeier
Teatre
Director teatral alemany.
Estudià direcció d’escena a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Ernst Busch de Berlín 1992-96 Després de treballar amb Manfred Karge a Weimar i al Berliner Ensemble, debutà amb les direccions d’escena a l’Studio de Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, de BBrecht, i La desconeguda , d’ABlok Entre el 1996 i el 1999 dirigí la Baracke au Deutsches Theater, de Berlín, on presentà els muntatges Suzuki 1997, d’ASchipenko, i Shopping & Fucking 1998, de MRavenhill, entre d’altres Nomenat membre de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín 1999, entre el 2000 i el 2002…
Max Frisch
Literatura alemanya
Teatre
Novel·lista i dramaturg suís de llengua alemanya.
Es donà a conèixer l’any 1934 amb Jürg Reinhart , llibre de relats, i es féu famós amb el Tagebuch 1946-1949 ‘Diari 1946-1949’, 1950 En les seves obres combat el convencionalisme i els prejudicis Die Schwierigen oder j'adore ce qui me brûle ‘Els difícils o j'adore ce qui me brûle’, 1943, Die chinesische Mauer ‘La muralla xinesa’, 1946, descripció de la vida dels alemanys dividits entre les potències ocupants de Berlín, Don Juan oder die Liebe zur Geometrie ‘Don Joan o l’amor a la geometria’, 1953, Homo Faber 1957, Andorra 1961 i Mein Name sei Gantenbein ‘El meu nom seria…
John Ashbery
Literatura
Teatre
Poeta i crític d’art nord-americà.
Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis seus Després…
Teresa Gimpera i Flaquer

Teresa Gimpera i Flaquer (2011)
© Generalitat de Catalunya
Teatre
Cinematografia
Indumentària
Actriu, model i empresària.
Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine i la principal actriu de…
,