Resultats de la cerca

Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba  i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del…

La seva poesia, amb evocacions medievals, fon els aspectes de la natura amb l’impuls eròtic I dalom ‘En les valls’, 1910, Manns kvede ‘El poema de l’home’, 1915 Féu també una trilogia èpica Gudbrand Langleite 1913-27 En el seu teatre és clara la influència d’AStrindberg Chistophoros 1948, Den lange bryllupsreisa ‘La llarga lluna de mel’, 1949

Fundador d’un grup poètic i d’una revista, Czartak , de caràcter impressionista i folklòric, cantà sobretot la regió muntanyenca dels Beskidy Els seus poemes, en particular Dziewanny ‘Les candeleres’, 1920-27 i Powsinogi beskidzkie ‘Els vagabunds de Beskidy’, palesen un sentit panteista de la natura i un gran amor a la terra, als poblets i a la vida dels humils Escriví novelles autobiogràfiques, com Zmory ‘Malsons’, 1935 i Motory ‘Motors’, 1938, i obres teatrals, com Domek z kart ‘Una caseta de naips’ i Alcesta

El seu nom veritable és el d’António Martinho do Rosário Els seus personatges, de passions instintives i amb una violenta càrrega de simbologia sexual, expressen una simbiosi home-natura amb un sentit existencial característicament portuguès Són notables A Promessa 1957, António Marinheiro 1960, O Pecado de João Agonia 1961, Os Anjos e o Sangue 1961, Irmã Natividade 1961, Anunciação 1962 i Português, escritor, quarenta anos de idade 1974, que constituí el gran èxit teatral portuguès del període revolucionari Escriví també poesia Romances do Mar 1955 i Os Olhos da Víbora 1957

Obtingué un gran èxit amb la seva primera novella, Lord of the Flies ‘El senyor de les mosques’, 1954, faula moral on descriu la lluita per l’existència d’un grup de nois en una illa deserta En les seves obres, d’estil planer i asèptic, mostra una concepció pessimista de la natura humana, dominada per la violència, la por i l’ànsia de poder Altres novelles són The Inheritors ‘Els hereus’, 1955 Pincher Martin 1956, Free Fall ‘Caiguda lliure’, 1959 i la trilogia formada per Rites of Passage ‘Ritus de passatge’, 1980, Close Quarters 1987 i Fire Down Below 1989 Entre les obres…

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…

Donat en adopció poc temps després de néixer, tingué una infantesa i una joventut conflictives El 1949 es traslladà al Greenwich Village, el barri bohemi de Nova York, amb la intenció d'esdevenir escriptor mentre es guanyava la vida amb oficis heterogenis Bé que també escriví novella i poesia, causà impacte amb la seva primera obra teatral,  The Zoo Story 1959, que pot ser inscrita en el teatre de l'absurd Les seves obres següents, ja més realistes, mostraren els temes centrals de la seva producció una crítica ferotge de les convencions sobre les quals s'assenta la vida de la classe mitjana…

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels pretors i…