Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Metros
Teatre
Companyia de dansa contemporània.
Fundada el 1985 i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives han estat Nofres 1987 i Sols a soles 1988, a les quals seguiren Al borde, A tu vera 1989, Qué pasó con las Magdalenas 1990, Naranjas et cîtrons 1991, Aquí no hi ha cap àngel, Estem divinament 1992, Mentides de debò 1993, Cuartel de invierno i Retratos en la memoria amb el Centro Andaluz de Danza, Entresuelo Primera 1994 i Diwano 1995, totes dues amb la Compañía Nacional de Danza, Duérmete ya i Romy & Julie 1996 Dirigida per Ramon Oller, els seus últims espectacles…
Lope de Rueda
Lope de Rueda
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral andalús.
Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i desenllaç simple i…
Empar Soler i Leal

Empar Soler i Leal i Fernando Guillén
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica.
Filla dels intèrprets Salvador Soler i Marí i Empar Leal, a catorze anys debutà en el teatre actuant en una obra d'Alfonso Paso Formà part de la companyia de María Guerrero, dins la qual consolidà la seva carrera com a actriu teatral, que compaginà amb el cinema, en el qual debutà el 1952 Puebla de las mujeres , d’Antonio del Amo, any que assolí una gran projecció amb la seva actuació a Usted puede ser un asesino , de Josep Maria Forqué A les ordres de Luis Buñuel a El discreto encanto de la burguesía 1971, fou una actriu habitual en pellícules dels realitzadors espanyols més innovadors dels…
Jordi Banacolocha

Jordi Banacolocha (dreta) en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha Nissaga de poder 1996, Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04, El cor de la ciutat 2004-05, Ventdelplà 2005-…
Carles Canut i Bartra

Carles Canut
© Fundació Romea per les Arts Escèniques
Cinematografia
Teatre
Actor i director teatral.
Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…
Marta Carrasco i Llovet

Marta Carrasco
Dansàneu
Dansa i ball
Teatre
Dansarina, coreògrafa, creadora escènica, directora i pedagoga teatral,
Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera, s’inicià al món de la dansa amb les companyies d’Anna Sánchez 1984, la Kenmerk Dansproject, d’Ivan Boermeester 1988, i Mudances, d’Àngels Margarit 1989 L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Ollé, amb la qual realitzà espectacles com Qué pasó con las Magdalenas , Estem divinament o Aquí no hi ha cap àngel , sobre textos de Mercè Rodoreda Collaborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó 1994 i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent 1995, un espectacle sobre la solitud i la debilitat humana, al qual seguí …
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…
Teatre i dansa 2009
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció Sembla que el teatre no es ressent de la crisi O, com a mínim, això semblen demostrar les dades d'ocupació de la temporada 2008-09, molt semblants a les de l'anterior D'altra banda, durant aquest any, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va anunciar que deixarà la direcció del teatre el 2011, mentre que Sergi Belbel, al capdavant del Teatre Nacional des del 2005, va renovar el càrrec per quatre anys més, si bé va anunciar que seran els últims Es perfilen, doncs, canvis a l'horitzó de l'escena teatral catalana Finalment, el 2009 ens van deixar dues figures cabdals del teatre…
Teatre i dansa 2010
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció L’any 2009 el teatre semblava no ressentir-se de la crisi, però el 2010 les coses van anar un mica diferent, ja que les sales van patir, en general, una davallada d’espectadors Tot i que es tracta d’un descens lleu, és qualificat de preocupant, en espera del que s’esdevingui el 2011 De tota manera, on la crisi es va notar més va ser en els equipaments públics, ja que van patir una retallada considerable dels pressupostos a causa de les restriccions pressupostàries de les diferents administracions L’any també va comportar novetats pel que fa…