Resultats de la cerca

Popular a Mèxic des de l’any 1935, aconseguí renom internacional amb María Candelaria 1944, d’Emilio Fernández, amb qui treballà en d’altres films, i el qual li obrí pas com a actor en molts d’altres països

Creador d’un tipus de teatre anomenat astracanada , d’estructura dramàtica molt simple, amb predomini dels jocs de paraules, disbarats i acudits fàcils Molt fecund, hom en pot esmentar La venganza de don Mendo 1919, Los extremeños se tocan 1926, Faustina 1919, Calamar 1927, etc Morí assassinat al començament de la guerra civil

Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…

Filla dels intèrprets Salvador Soler i Marí i Empar Leal, a catorze anys debutà en el teatre actuant en una obra d'Alfonso Paso Formà part de la companyia de María Guerrero, dins la qual consolidà la seva carrera com a actriu teatral, que compaginà amb el cinema, en el qual debutà el 1952 Puebla de las mujeres , d’Antonio del Amo, any que assolí una gran projecció amb la seva actuació a Usted puede ser un asesino , de Josep Maria Forqué A les ordres de Luis Buñuel a El discreto encanto de la burguesía 1971, fou una actriu habitual en pellícules dels realitzadors espanyols més innovadors dels…

Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano , i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla Casada 1928 amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc La seva darrera creació fou El tragaluz , d’Antonio Buero Vallejo Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza , etc

Descoberta per l’empresari Matías Colsada , amb qui estigué vinculada professionalment i sentimentalment, la seva trajectòria restà associada a l’esplendor final de la revista musical a l’Estat espanyol Des de la dècada de 1970 protagonitzà nombrosos espectacles a Madrid i, especialment, al Teatre Apolo de Barcelona, on es consolidà com una de les grans estrelles del Parallel —era coneguda com “la reina del Parallel”— En aquest teatre protagonitzà títols com Esta nochesí 1969,  Una rubia peligrosa 1970,  Venus de fuego 1972,  Yo soy la tentación 1974,  Seductora 1979,  La dulce viuda 1980, …

Fill del militar Sebastián Pérez Macías 1784-1871, que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà Allà publicà la seva primera novella de consideració, La Fontana de Oro 1867, que sembla anunciar els Episodios Nacionales Abans d’aquests publicà dues novelles de tipus romàntic, La sombra 1870 i El audaz 1871 Els Episodios començaren a sortir el 1873 Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n’aparegueren les dues primeres sèries vint novelles lligades per l’aventura fulletonesca del seu protagonista Tres…

Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia debutat en el…

Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine  i la principal actriu de…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…