Resultats de la cerca

Inicià estudis de dret a Atenes, però, atret pels ecos del naturalisme pànic de D’Annunzio i per WWithman, es lliurà a la poesia i publicà alguns poemes inspirats en el simbolisme francès Casat amb la ballarina nord-americana Eva Palmer, junts recorregueren Itàlia, Egipte i Amèrica Al desert de Líbia, el poeta compongué el seu primer poema líric 1907, que fou seguit pels Cants de guerra 1912 i pels Versos 1915, d’una gran densitat evocadora Ansiós de penetrar els valors de l’hellenisme, es llançà a l’estudi de les formes esotèriques de l’antiga religiositat grega i dels misteris…

Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata

Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc  misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…

Fou elogiat pels escriptors del seu temps, reuní una gran fortuna i fou propietari de teatres i llocs d’esbarjo Fundà a Dulwich, Londres, el God’s Gift College

Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà en L’escena Catalana amb el pseudònim Garcilius

De vida pintoresca, collaborà amb els autors de l’època i es destacà pels entremesos Los ciegos, Los gitanos, La visita de la cárcel , etc, i per dues comèdies burlesques, La muerte de Valdovinos i Las mocedades del Cid

Eclesiàstic i professor de metafísica a Oxford Influït pel seu amic Ben Jonson escriví The Royal Slave ‘L’esclau reial’, 1636 Fou molt admirat pels seus coetanis, entre els quals Carles I La seva obra fou publicada pòstumament Comedies, Tragicomedies, with other Poems 1651

A partir del 1943 es féu conèixer pels seus muntatges d’autors com TSEliot, Strindberg, BBrecht i SO'Casey, de clàssics francesos, etc Des del 1947 participà en el Festival d’Avinyó, i del 1951 al 1963 dirigí el Théâtre National Populaire Actuà també en algunes pellícules

Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus

Escriví més de 350 cançons, moltes d’elles d’una gran popularitat,que foren interpretades pels més importants exponents de la cançó francesa, i compongué també 10 operetes Fou director i empresari de diverses teatres i locals parisencs dedicats al music-hall , entre els quals l’Olympia des del 1954