Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
teatre de l’absurd
Teatre
Moviment teatral de límits més aviat confusos, els orígens del qual cal cercar potser en l’experiència kafkiana i en certs aspectes del superrealisme i de l’existencialisme.
Bé que donat a conèixer a França — La cantatrice chauve 1950 i Les chaises 1956 de Ionesco, L’invasion 1950 d’Adamov, En attendant Godot 1953 de Beckett, etc— enclou autors molt diversos i que mai no han estat considerats com formant escola, però que són identificables en el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica i per mostrar sovint la lluita inútil de l’home en intentar de comprendre la irracionalitat d’allò que el volta Aconseguí la màxima influència al final dels anys cinquanta, amb l’aparició de les primeres obres de Harold Pinter, d’Edward Albee, etc, que malgrat…
Adrienne Lecouvreur
Teatre
Actriu francesa.
S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea
Tartuf
Teatre
Comèdia de Molière, estrenada el 1664.
Tartuf representa la hipocresia, la falsa devoció, amb la qual es guanya la confiança d’una família, que ell governa segons els propis interessos Intenta de seduir l’esposa del seu protector i, descobert, accentuarà la seva maldat per mitjà del terror que infon als components d’aquesta família, sobretot al pare, caràcter extremament feble Com a personatge, Tartuf és, potser, la creació més aguda i complexa de la tipologia de Molière Traduïda al català el 1930, posteriorment 1973 Joan Oliver en féu una versió poètica
Alfred Jarry
Teatre
Literatura francesa
Poeta, dramaturg i novel·lista francès.
Es féu famós amb Ubu Roi 1888, obra escrita, en la primera versió, per a titelles, en la qual satiritza la imbecillitat, la tirania i la classe burgesa i que es desenvolupa en un cicle Ubu enchaîné , 1900, i Ubu cocu , ed 1944 Més enllà de l’anarquisme intellectual, Jarry és l’autor de l’alegria d’escriure i de la gratuïtat temàtica, únic remei, potser, al problema metafísic que planteja d’arrel en tota la seva obra inventà la patafísica , pseudociència de l’excepció i de la fantasia
Stanisław Wyspiański
Pintura
Literatura
Teatre
Dramaturg, poeta i pintor polonès.
Reformador del teatre i influït per JSłowacki, tractà diversos temes, en els quals el símbol poètic i dramàtic assumeix un paper primordial, com en els seus drames històrics Bolesław Śmiały , ‘Bolesław l’ardit’, 1900, de l’antiguitat Akropolis , 1904, morals Sędziowie , ‘Els jutges’, 1907 Klątwa , ‘L’anatema’, 1899 i sobre l’alliberament nacional, potser el grup més important Wesele , ‘Les noces’, 1901 Warszawianka , ‘La Varsoviana’, 1898 Noc listopadowa , ‘Una nit de novembre’, 1904 Wyzwolenie , ‘L’alliberament’, 1903 El seu teatre representà una síntesi entre el classicisme…
Benito Pérez Galdós
Benito Pérez Galdós, entre Àngel Guimerà i María Guerrero, al restaurant Miramar de Barcelona, el 1903
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Novel·lista, dramaturg i articulista castellà.
Fill del militar Sebastián Pérez Macías 1784-1871, que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà Allà publicà la seva primera novella de consideració, La Fontana de Oro 1867, que sembla anunciar els Episodios Nacionales Abans d’aquests publicà dues novelles de tipus romàntic, La sombra 1870 i El audaz 1871 Els Episodios començaren a sortir el 1873 Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n’aparegueren les dues primeres sèries vint novelles lligades per l’aventura fulletonesca del seu protagonista Tres…
Ugo Betti
Teatre
Dramaturg italià.
L’any 1917 començà a escriure poesies, que publicà el 1922 amb el títol d' Il re pensieroso L’any 1927 estrenà les primeres obres teatrals La padrona i La donna sullo scudo L’any 1928 publicà Caino, llibre de relats, i el 1929 estrenà La casa sull’acqua Influït pel moviment crepuscular, intentà de crear un moviment antiformalista que defensava el contingut contra la forma i que pretenia d’aconseguir una nova humanització de l’art Plantejà una manera d’entendre la vida que l’apropà a l’existencialisme, del qual algun cop ha estat considerat precursor Amb Frana allo scalo Nord 1936, començà el…
José Zorrilla y Moral

Jose Zorrilla i Moral
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg castellà.
Molt apreciat en l’ambient del Madrid romàntic, es donà a conèixer amb uns versos a Larra llegits durant el seu enterrament Residí a França des del 1850, i després a Mèxic 1855, on fou protegit per l’emperador Maximilià Tornà a Espanya 1866, i, després d’una segona estada a França, residí a Madrid ingressà a l’Academia Española 1882 i fou coronat a Granada 1889 Poeta fàcil, d’una gran exuberància, sovint cau en prosaismes, en rodolins, però excelleix en el domini de la musicalitat i en el viu colorisme De la seva poesia, amb predilecció pels motius històrics i llegendaris, les tradicions…
Jean Racine
Teatre
Literatura francesa
Poeta dramàtic francès.
Orfe des de quatre anys, fou educat pels grups jansenistes de Port-Royal des Champs Pensà en els estudis eclesiàstics 1661, però en tornar a París 1663 es decantà pel teatre Si bé no començà amb gaire èxit, el 1667 inicià la sèrie d’obres cabdals Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithridate 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Racine es convertí així en el millor dramaturg de l’època i assolí el favor del rei Lluís XIV, però també nombroses enemistats La conjuració contra Phèdre l’afectà profundament, i per aquesta raó i potser també pel seu…
vescomte d’Almeida Garrett
Literatura
Teatre
Poeta, narrador i dramaturg romàntic portuguès.
Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…