Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Eugène Labiche
Teatre
Dramaturg francès.
Revitalitzà el vodevil L’acuïtat de l’observació dels costums i l’estilització dels detalls fins a l’absurd en fan el creador d’un univers teatral nou, on l’element visual jocs escènics, simetries en els caràcters, acció rapidíssima i la preocupació pel llenguatge a través del gest corresponen força a l’actual concepció de l’espectacle teatral Le chapeau de paille d’Italie 1851 i Le voyage de monsieur Perrichon 1860 evoquen una petita burgesia mal adaptada al món modern
El cafè de la Marina
Teatre
Poema dramàtic de Josep M. de Sagarra, estrenat el 1933 al Teatre Romea de Barcelona.
L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos…
David Hare
Teatre
Dramaturg i cineasta anglès.
S'inicià en els grups del teatre independent dels anys seixanta i setanta caracteritzats per la renovació de les formes escèniques i per la preocupació per les qüestions socials Amb els directors William Gaskill i Max Stafford-Clark creà la Joint Stock Company A partir dels anys vuitanta mostrà un canvi d’atenció vers les situacions personals i individuals, en films com ara Wetherby 1985 o Paris by night 1988 Però la seva implacable crítica dels estaments de la societat anglesa continuà en la “trilogia política” Racing Demon 1990, sobre l’Església, Murmuring Judges 1990, sobre la…
Tadeusz Różewicz
© The Polish Book Institute
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu germà morí afusellat per la Gestapo, formà part de la Resistència contra l’ocupació nazi Després de la guerra estudià història de l’art a la Universitat de Cracòvia La seva poesia, especialment en els primers dels seus prop de trenta reculls, reflecteix un món devastat, bé que amb els anys la seva visió esdevé més reflexiva Echa leśne ‘Els ecos del bosc’, 1944, Niepokój ‘Angoixa’, 1947, List do ludożerców ‘Carta als antropòfags’, 1950, Uśmiechy 'Somriures', 1955, Poemat otwarty ‘Poema obert’, 1956, Głos Anonima ‘Veu anònima’, 1960, Et in…
Erwin Piscator
© Fototeca.cat
Teatre
Director teatral alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià filosofia i història de l’art a Marburg i a Munic Contra la voluntat dels seus pares s’inscriví en l’escola d’art dramàtic de König Lluità en la Primera Guerra Mundial, acabada la qual formà part del moviment dadà a Berlín A partir d’aleshores fundà o dirigí diversos teatres Das Tribunal, de Königsberg 1919, Central-Theater 1923-24, Volksbühne 1924-27 i Piscatorbühne primera època 1927-28 segona època 1929-30, tots tres a Berlín Recollí les activitats desplegades en aquest darrer teatre en un llibre fonamental Das Politische Theater ‘El teatre polític’,…
Luca Ronconi
Teatre
Actor i director teatral italià.
Diplomat per l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma 1953, actuà amb els millors directors de l’època Luigi Squarzina, Giorgio Strehler, Giorgio De Lullo Amb el seu debut com a director escènic La buona moglie , de Goldoni, 1963 inicià la seva primera etapa d’escenificador que culminà amb Orlando Furioso 1969, a partir de l'adaptació de Sanguinetti A continuació realitzà grans i innovadors muntatges, de l' Orestíada d’Èsquil 1972 a Les Bacants d’Eurípides 1977, seguits per una etapa de posades en escena més intimistes La seva constant preocupació per la maquinària teatral, la…
Projecció exterior de la cultura catalana 2012
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Música
Dansa i ball
Teatre
Art
Arquitectura
El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…