Resultats de la cerca

El primer edifici, amb una capacitat per a 800 espectadors, es construí en un solar cedit a l’hospital de la ciutat pel paborde de la seu A partir del 1715, com a conseqüència de la guerra de Successió, es convertí en caserna, i no es reobrí fins el 1742 Estigué tancat de nou els anys del canvi de segle per una pressió moralitzadora de l’estament eclesiàstic, fins el 1811, i el 1854 començaren les obres d’un nou edifici construït per l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga amb decoració interior a càrrec de Fèlix Cagé El teatre, que rebé el nom de Teatro de la Princesa , fou inaugurat el 1857…

Arran de la concessió per Felip II de Castella i I de Catalunya-Aragó del privilegi de representar en exclusivitat obres a Barcelona a l’Hospital de la Santa Creu 1579, el teatre fou alçat a la Rambla, amb el nom de  Teatre de la Santa Creu , a l’indret anomenat des d’aleshores pla de les Comèdies El 1787 fou totalment destruït per un incendi Reconstruït gràcies a les donacions d’Antoni de Meca-Caçador-Cardona, marquès de Ciutadilla, i del comte d’El Asalto, el nou teatre, més sumptuós que l’anterior, fou inaugurat el 4 de novembre de 1788 amb el sainet de Ramón de la Cruz El café de…

Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860

Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte més ambiciós…

Probablement prové del Pulcinella italià Posseeix característiques similars, encara que adaptades al país, al personatge dels teatres de titelles italià i francès Petruška, la seva muller, el gitano, el doctor, el guàrdia, l’alemany, el gos, etc, formen el conjunt teatral ple d’improvisació i d’humor que representa escenes satíriques, còmiques, costumistes, etc Stravinskij compongué un ballet 1911 sobre aquest tema

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879…

Debutà el 1905, al Teatre Principal de Barcelona Formà part de la companyia d’Eduard Giménez ~1909-11, i més tard en formà una amb Margarida Xirgu Amb ella estrenà 1911 La reina jove , de Guimerà Posteriorment treballà als teatres Novetats i Espanyol, i actuà alguns cops en vodevils

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics 1882 Substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona 1890 com a cap de companyia Actuà a l’Argentina 1908, i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911 Escriví A sants i a minyons 1886 i A mig camí 1886, entre d’altres obres

Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó  Les tres germanes  2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés  La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla  La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En televisió, ha…

Xavi Castillo n'és el fundador i actor principal Els espectacles que porta a terme són de producció pròpia i es caracteritzen per l’humor satíric sobre la realitat actual La companyia és la creadora de la sèrie “Històries Medievals” emesa i produïda per Ràdio Televisió Valenciana Al País Valencià ha estat censurada diverses vegades pel Partit Popular