Resultats de la cerca

Escriví nombroses peces teatrals de caràcter divers, com sarsuela Agafar-ho al punt , 1879, comèdia Buscar l’agulla , 1876 i drama L’infern

Malgrat que l’empresari Santiago Figueras es feu càrrec de tots dos 1850, la rivalitat romangué prou viva, fins al punt que Frederic Soler i Enric Carreras la satiritzaren el 1865 en llur comèdia Liceistes i cruzados

Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Generalment funciona d’una forma semblant al monòleg interior de la novella el personatge es fa un discurs a ell mateix per tal d’informar l’espectador de les seves intencions i dels seus sentiments Molts monòlegs han resultat famosos, fins al punt d’ésser recitats separats de l’obra de la qual provenen entre altres, són especialment coneguts el de Hamlet , de Shakespeare, el de Segismundo a La vida es sueño , de Calderón de la Barca, i el de Fígaro a La folle journée ou Le mariage de Figaro , de Beaumarchais

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Inicià la seva carrera en el Teatre Artístic de Moscou 1902 El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador i a qui tractà personalment a París l’any següent Després de la revolució del 1917 es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista L’originalitat que intentà d’introduir se li girà en contra fins al punt que, acusat de formalista, el privaren de treballar 1938 i fou empresonat i deportat Entre les seves…

Una de les personalitats mes originals i poderoses de la història del teatre al segle XX, durant l’ocupació nazi creà a Cracòvia el Teatre Independent, clandestí, en el qual començà a treballar textos de Slowacki i Wyspianski Tanmateix, la companyia amb la qual desenvoluparia i difondria el seu estil seria el Teatre Cricot 2, fundat per ell el 1955 En un pla més teòric, exposà el seu punt de vista sobre la creació escènica en els escrits Manifest del teatre informal 1960, Embalatges 1962 i Manifest del teatre zero 1963 Influït al començament pel surrealisme i l’expressionisme,…