Resultats de la cerca

És autor de la novella Jonny og Matilde 1919-20 i dels drames Ungen ‘El menut’, 1915, Den store Barnedapen ‘El gran bateig’, 1925, etc Conreà un realisme social de caràcter popular

Marcà la transició del romantisme al realisme Les seves obres més importants són Scherz , Satire , Ironie und tiefere Bedeutung ‘Burla, sàtira, ironia i significat profund’, 1822, Marius und Sulla 1823, Don Juan und Faust 1829 i Hannibal 1834

Deixà sis comèdies, que oscillen entre el realisme i la pretensió classicitzant i en les quals emprà dialectes diferents, sovint còmicament barrejats La spagnola 1549, Saltuzza 1551, etc Escriví també poesia, en dialecte venecià Egloghe pastorili 1553, Bizarre, feconde et ingegnose rime piscatorie 1556

Els seus mims estan dividits, segons el tema, en masculins i femenins Són escrits en prosa rítmica i en dialecte dòric Els temes fan referència a la vida ordinària Possiblement Sofró és el creador del mim literari i l’introductor del realisme en la literatura grega Herodes i Teòcrit n'evidencien influències literàries

Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor’kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor’kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dona a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943

Es donà a conèixer amb Hurracà , finalista al premi Ignasi Iglésias 1995 i duta a escena el 2000 per RDuran, que és una tragèdia rural amb un cert to de realisme màgic Al festival de Sitges del 1996 estrenà A pas de gel en el desert i al del 2000 presentà Tractat de blanques L’any 2003 estrenà Àrea privada de caça , dirigida per RDuran

És considerat l’autor clàssic del teatre popular vienès En les seves obres, inspirades sovint en el teatre de Grillparzer, combina el realisme burgès i la màgia allegòrica amb un humorisme sentimental i fantàstic Les més importants són Der Alpenkönig und der Menschenfeind ‘El rei dels Alps i el misantrop’, 1828, Der Verschwender ‘El malversador’, 1833 i Der Diamant des Geisterkönigs ‘El diamant del rei dels esperits’, 1824 A 46 anys se suïcidà

Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

Mestre d’escola i director de la cambra de retòrica De Olijftak a Anvers A 17 anys escriví la seva primera obra De gulzigheid , ‘La golafreria’, estrenada el 1639 aquesta comèdia i sis més, escrites entre el 1644 i el 1678, formen el cicle teatral De zeven hoofdzonden ‘Els set pecats capitals’, 1682 Fou un dels pocs autors flamencs apreciats als Països Baixos al seu temps Renovà la temàtica medieval mitjançant la historització i l’actualització, el realisme còmic i la manipulació del llenguatge popular