Resultats de la cerca

Exiliat a França l'any 1947, dugué a terme una intensa activitat dramàtica al capdavant de l’Asociación Amigos del Teatro Español a Tolosa de Llenguadoc Entre els seus texts, que ell mateix posà en escena, hi ha Memoria de los pozos , que presentà al Festival Internacional de Teatro de Sitges i el 1979 rebé el premi Santiago Rusiñol al millor text teatral De verdugo a verdugo o Antígona entre muros Premio Internacional Teatro Romano de Mérida del 1988 El 1961 rebé el premi Théâtre des NationsEl 2007 publicà Cómico sin tierra

Fill i germà d’actors, s’inicià en el teatre universitari de Madrid, on estudià filosofia El 1962 debutà professionalment amb la companyia de Lilo Murati, i el 1968 fundà la seva companyia teatral amb María José Goyanes El 1963 participà en el primer rodatge cinematogràfic, Nueve cartas a Berta de Basilio Martín Patino D’aleshores ençà ha rebut nombrosos premis per les seves interpretacions teatrals i cinematogràfiques Participà en muntatges teatrals com La verdad sospechosa , dirigida per Pilar Miró, El sí de las niñas de Moratín, dirigit per MNarros 1996, o La mujer de negro 2000, una…

El 1920 rebé el títol de Royal Hi han estat vinculades figures de gran renom, com Vivien Leigh i Charles Laughton

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…

En 1933-59 visqué a Anglaterra, on rebé formació teatral De retorn a Alemanya, es donà a conèixer amb muntatges de Shakespeare i d’autors irlandesos a Bremen Després de dirigir a Bochum 1972-77 i Hamburg 1985-89 treballà com a director del Berliner Ensemble 1992-96

Fundador i director del grup La Cuadra de Sevilla  1971, amb què assumí una postura estètica i social contra la manipulació folklòrica de la cultura andalusa, de la qual el seu primer espectacle Quejío 1972 ja anuncià de manera rotunda, concepció avalada, a més, pel gran impacte que obtingué De les seves creacions posteriors destaquen Andalucía amarga 1979, Nanas de espinas 1982, Les Bacants 1987 d’Eurípides,  Picasso andaluz 1992, Identidades 1994,  Carmen 1996 i Don Juan en los ruedos 2000 Concebé aquests dos últims espectacles per a ésser representats en places de toros amb mort de l’…

Inicià les seves activitats teatrals a l’ADB, i el 1959 anà a França, on es formà al Centre Dramàtic de l’Est d’Estrasburg Al Théâtre National Populaire francès assolí un prestigi notable, que el portà a ocupar el primer lloc al Théâtre de la Ville, a París El 1980 s’integrà a la Comédie-Française , on protagonitzà nombroses obres, entre les quals el Don Juan de Molière 1982 Retornat a Barcelona, el 1984 hi formà companyia pròpia, amb seu al Teatre Poliorama, on dirigí i, sovint, interpretà Una jornada particular , d’Ettore Scola 1984, Cyrano de Bergerac , d’Edmon Rostand 1985, Premi Nacional…

Des dels seus inicis es dedicà a donar suport i a difondre la dramatúrgia contemporània catalana i internacional Des del 1997 Toni Casares  n’és el director artístic El 2011 la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia esdevingué una fundació privada tutelada per un patronat format per dramaturgs Situat al barri de Gràcia des de la seva fundació, el 2009 hom arribà a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a traslladar la seu a un local més espaiós del Poblenou El canvi començà a fer-se efectiu a mitjan any 2013 A més d’exhibir regularment obres de text contemporànies, la sala…

Filla de l’actor JosepMariaAngelat, començà a dedicar-se a la interpretació els anys setanta En teatre, cal destacar les seves actuacions en les obres  Festen  2005, de Thomas Vinterberg i Mogens Rukov, dirigida per Josep Galindo i Pablo Ley  La cabra o Qui és Sylvia 2005, d’Edward Albee, dirigida per Josep M Pou  Carnaval 2006, de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel el monòleg L’any del pensament màgic 2008, de Joan Didion, amb direcció d’Òscar Molina  L’arquitecte 2011, de David Craig, dirigida per Julio Manrique  Sí,…

Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar  Jordi Dandin 1999, de Molière  Refugi 2003, de Jessica Goldberg  Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles,  Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg  Conillet  2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare…