Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Johann Christoph Gottsched
Literatura alemanya
Teatre
Crític, poeta i dramaturg alemany.
A Versuch einer kritischen Dichtkunst ‘Intent d’un art poètic crític’, 1729 rebutjà el barroc i es mostrà partidari del classicisme francès, i a Die deutsche Schaubühne nach den Regeln der alten Griechen und Römer eingerichtet ‘El teatre alemany compost segons les regles dels antics grecs i romans’, 1741-45 recollí un conjunt de peces que considerava modèliques per a establir un teatre nacional Escriví la tragèdia Der sterbende Cato ‘El moribund Cató’, 1732
William Davenant
Literatura anglesa
Teatre
Autor dramàtic i poeta anglès.
Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador…
Ramon Bordas i Estragués

Ramon Bordas i Estragués
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Es llicencià en filosofia i lletres i fou professor de segon ensenyament, de primer a Eivissa, on difongué els objectius de la Renaixença Estrenà i publicà una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar el drama històric Lo comte d’Empúries 1897, i altres drames com Les dues nobleses 1867, que classificà sota l’epígraf de «Cicle de les guerres en defensa de la llibertat i de la independència» i que hagué de vèncer nombroses dificultats de censura, La flor de la muntanya 1871, La pagesa d’Ivissa 1877, Set de justícia 1888, Lo desheretat 1901, i comèdies com Un agregat de boigs 1868 i Coses…
,
Ferran Agulló i Vidal

Ferran Agulló i Vidal
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Poeta, periodista i comediògraf.
Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu campanya al…
,
Rafael Alberti Merello
Rafael Alberti Merello
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i prosista andalús.
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès…
Francisco Nieva
Teatre
Nom amb què és conegut l’escriptor, escenògraf i autor teatral castellà Francisco Morales Nieva.
Format a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, el 1952 es traslladà a París, on formà part del grup COBRA amb Pierre Alechinsky i Christian Dotremont Collaborà amb Pier Paolo Pasolini i treballà també com a escenògraf amb Adolf Marsillach De la seva producció teatral, iniciada amb Es bueno no tener cabeza 1971, cal esmentar La carroza de plomo candente 1972, El combate de Ópalos y Tasia 1972, El baile de los ardientes 1975, Delirio del amor hostil 1978, La señora Tártara 1980, Salvator Rosa 1988, els reculls d’obres curtes Centón de teatro 1996 i 2002, Viva el estupor 2005 i Teatro…
Erwin Piscator

Erwin Piscator
© Fototeca.cat
Teatre
Director teatral alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià filosofia i història de l’art a Marburg i a Munic Contra la voluntat dels seus pares s’inscriví en l’escola d’art dramàtic de König Lluità en la Primera Guerra Mundial, acabada la qual formà part del moviment dadà a Berlín A partir d’aleshores fundà o dirigí diversos teatres Das Tribunal, de Königsberg 1919, Central-Theater 1923-24, Volksbühne 1924-27 i Piscatorbühne primera època 1927-28 segona època 1929-30, tots tres a Berlín Recollí les activitats desplegades en aquest darrer teatre en un llibre fonamental Das Politische Theater ‘El teatre…
Centre d’Arts Escèniques de Reus
Teatre
Centre públic de Reus dedicat a la producció i la programació d’activitats relacionades amb les arts escèniques.
Creat l’any 2005, fruit d’un conveni de collaboració entre la Generalitat de Catalunya, la diputació de Tarragona i l’ajuntament de Reus, no tan sols recollí els més de cent anys de tradició escènica a la ciutat, sinó que esdevingué pioner en la descentralització de l’activitat escènica del país L’activitat del CAER es desenvolupa als dos teatres principals de la ciutat, el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina, i en altres espais com el Centre d’Art de Cal Massó Aglutinà totes les activitats que fins aquell moment es realitzaven des de Reus, com ara el Festival Trapezi, el…
Feliu Formosa i Torres

Feliu Formosa i Torres
© Òmnium Cultural
Literatura
Teatre
Escriptor i director escènic.
Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït poesia de…
,