Resultats de la cerca

El nom és aplicat, específicament, al conjunt de l’espectacle teatral grec, constituït per tres tragèdies, seguides d’una peça satírica Possiblement fou Èsquil el primer que donà a les tragèdies a vegades incloent-hi també la quarta peça una unitat temàtica

Xavi Castillo n’és el fundador i actor principal Els espectacles que porta a terme són de producció pròpia i es caracteritzen per l’humor satíric sobre la realitat actual La companyia és la creadora de la sèrie “Històries Medievals” emesa i produïda per Ràdio Televisió Valenciana Al País Valencià ha estat censurada diverses vegades pel Partit Popular

Debutà en el cinema el 1948, actuant de primer en westerns i films d’aventures i després en melodrames, entre els quals han sobresortit els realitzats per Douglas Sirk, Magnificent Obsession 1954 i Written on the Wind 1956, i també en comèdies, com Man's favorite Sport 1963 de H Hawks Quan la seva popularitat anava decaient, es revifà amb la interpretació de la sèrie televisiva Mc Millan and Wife

El 1978 rebé el Premio del Espectador y la Crítica Collaborà en tots els muntatges d’Adolf Marsillach per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i creà una sèrie d’espais escènics que van des de l’abstracció sintètica d' El médico de su honra 1986 i 1994, de Calderón, o de La Celestina 1988 fins a la brillantor barroca i l’esclat lluminós de Don Gil de las calzas verdes 1994, de Tirso de Molina

Actuà a la companyia d’Enric Borràs i el 1900 marxà a l’Amèrica del Sud De retorn a la península Ibèrica el 1913, obtingué una gran popularitat com a actor còmic al Parallel i dirigí la companyia del Romea Escriví texts per a varietats, com la sèrie de Monterograff 1914-15, vaudevilles i un gran nombre de comèdies A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Els capells d’En Cunill 1927, etc Dirigí el diari La Noche

Juntament amb Vicky Plana, fundà la companyia de teatre La Cubana Es donaren a conèixer amb  Cubana’s Delicatessen 1983 i amb una versió de La tempestat de W Shakespeare 1986 Inicialment també actor, ha anat abandonant aquesta faceta per concentrar-se en la direcció, la dramatúrgia i l’adaptació, amb èxits com ara  Cómeme el coco negro 1989, Cegada de amor 1994, Una nit a l’òpera 2001 o la sèrie de televisió Teresina, SA 1992, etc

Diplomat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà la companyia Rebeca de Winter, amb la qual estrenà la seva primera obra com a autor, Mareig 1992, dirigida per Núria Furió, al Teatre Adrià Gual Amb la companyia L’idiota estrenà  Kràmpack premi especial de la Crítica 1994, premi Max com a millor autor 2003 i premi de la Crítica de Barcelona 2003, a la Sala Villarroel i al Teatro Fígaro de Madrid Seguiren la comèdia Fum, fum, fum 1995 i la inquietant Sóc lletja 1997, en collaboració amb Sergi Belbel Amb Joel Joan escriví, dirigí i interpretà Excuses 2001, comèdia que…

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística La Tomasa  i L’Avi , que dirigí, La Bugadera  i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs

Filla del metge Bonaventura Clotet i germana de l’actor Marc Clotet Es graduà en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra 2005 i completà la formació interpretativa a diverses escoles i tallers Inicià la trajectòria professional a la televisió, amb la sèrie Estació d’enllaç 1994-99, i posteriorment intervingué en produccions com Temps de silenci 2001, El cor de la ciutat 2006-07, Infidels 2009-11, Gran Nord 2012-13 i Benvinguts a la família 2018-19 En cinema debutà de manera destacada amb Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons, i posteriorment ha participat en…

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret