Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ricard Reguant i Molinos
Teatre
Director teatral.
A disset anys fundà una companyia de teatre infantil i dirigí musicals com Història d’un cavall i Godspell Després ha aconseguit que el gènere s’implantés a Barcelona amb les obres Estan tocant la nostra cançó 1990, Snoopy, el musical 1991, Memory 1992, La lluna de València 1992, Tots dos 1993, Germans de sang 1994, Blues en la nit 1995 i West Side Story 1996 S’ha especialitzat en la importació de musicals, sobretot anglosaxons i la seva adaptació al mercat de l’Estat espanyol En aquesta línia de treball cal esmentar el muntatge de Chicago 1999, de F Ebb Monjitas 2000, de D Goggin Cuando…
Juan de la Cueva
Teatre
Dramaturg d’orientació classicista, iniciador de la peça dramàtica d’assumpte històric nacional.
La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca
Yolanda Pallín Herrero
Teatre
Dramaturga i directora teatral castellana.
És llicenciada en filologia i art dramàtic Forma part de la generació d’autores sorgida durant la dècada dels noranta, que orienten la creació dramàtica cap a noves possibilitats del discurs textual Entre les seves obres destaquen Los restos de la noche premi María Teresa León 1995, Los motivos de Anselmo Fuertes premi Calderón de la Barca 1996, DNI 1999 i Las Manos premis Ojo Crítico i La Celestina 1999, primera entrega de la Trilogía de la Juventud , escrita conjuntament amb JRFernández i JYagüe El 1995 fundà Noviembre Compañía de Teatro, amb la qual ha dut a escena obres com Fi de partida…
Empar Baró i San Martín
Teatre
Actriu.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on començà a actuar en grups de teatre universitari S’incorporà a la companyia Windsor, dirigida per Adolf Marsillach , i debutà el 1957 Aquest any obtingué un gran èxit substituint Empar Soler Leal a Harvey , que coprotagonitzà amb Marsillach Formà companyia teatral pròpia 1965-67, en la qual també actuà Participà en una gran quantitat de muntatges, sobretot a Madrid, i fou una de les actrius teatrals de l’Estat espanyol més ben considerades, com li fou reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi…
Amparo Rivelles Ladrón de Guevara
Teatre
Actriu castellana.
Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba…
La Cubana

Campanades de boda, de La Cubana
© David Ruano / La Cubana
Teatre
Grup teatral fundat el 1980 per Vicky Plana i Jordi Milán, que n’és el director.
Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb desenllaç El seu…
Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni de Bofarull i Brocà
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, arxiver, dramaturg i poeta.
Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n'ordenà i n'inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…
Fernando Fernán Gómez

Fernando Fernán Gómez
© 20M
Cinematografia
Teatre
Actor, director cinematogràfic i teatral i escriptor castellà.
Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen Esa pareja feliz ,…
Mary Santpere
Mary Santpere
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…
,
Teatre i dansa 2015
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció En l'àmbit de les arts escèniques, l'any 2015 va estar marcat per una certa continuïtat en la recuperació iniciada l'any anterior Així, la temporada 2014-15 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d'un 7% en la recaptació i d'un 3% en l'ocupació, en relació amb les dades de la temporada anterior Les sales de menys de 200 espectadors van ser les que van tenir un augment més considerable d'espectadors, mentre que les funcions familiars i de dansa van patir novament una davallada important Es va mantenir també la consolidació de l'autoria catalana apuntada les darreres…