Resultats de la cerca

Deixà sis comèdies, que oscillen entre el realisme i la pretensió classicitzant i en les quals emprà dialectes diferents, sovint còmicament barrejats La spagnola 1549, Saltuzza 1551, etc Escriví també poesia, en dialecte venecià Egloghe pastorili 1553, Bizarre, feconde et ingegnose rime piscatorie 1556

Famós per la seva òpera Gl’inganni felici , en poc temps es convertí en l’autor de moda pels seus llibrets d’òpera n'escriví trenta-sis, gairebé tots de tema històric o mitològic, i disset oratoris Collaborà amb músics com A i DScarlatti, Händel i Vivaldi Fou també director del teatre de Cort a Viena 1718-28

Fou cantor de la catedral de Salamanca i professor de música a la universitat Les seves sis Farsas y églogas al modo pastoril 1514, dins una concepció típicament medieval, presenten afinitats amb les de Juan del Encina, sobretot quant a les tres peces de caràcter popular De les tres obres religioses cal destacar l' Auto de la Pasión, notable pel seu to patètic i realista

Inicià la seva formació en el camp de l’arquitectura, abans d’interessar-se pel teatre Es graduà en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona 1996 i debutà com a director amb El desig de ser dona 1995 i Una història d’amor 1996 Treballà com a ajudant de direcció de Thierry Salmon Palerm en el muntatge Asalto al cielo 1996, una adaptació de Pentesilea , de Heinrich von Kleist El treball amb Salmon fou una influència fonamental les seves creacions s’inscriuen en el teatre físic i en la creació amb els actors L’any 1997 fundà, conjuntament amb Tomàs Aragay, General…

Actor predilecte d’Andrzej Wajda, debutà en el cinema amb Popioly ‘Cendres’, 1965 i hi collaborà posteriorment en sis altres ocasions, l’última de les quals fou Panny Z Wilka ‘Les senyoretes de Wilko’, 1978 S'ha destacat en altres films Życie rodzinne ‘Vida de família’, 1971 de KZanussi, Ziemia obiecana ‘La terra de la gran promesa’, 1975 d’A Wajda i Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1979 de VSchlöndorff Simultàniament al cinema ha desenvolupat una brillant carrera teatral

Convidat per Jurij Ljubimov, s’installà al teatre Taganka, a Moscou, el 1981, on creà El cèrcol , sobre texts de Viktor Stlavkin La seva versió de Sis personatges en busca d’autor , de Pirandello, realitzada amb l’Escola d’Art Dramàtic de Moscou —representada també a Barcelona—, fou qualificada de sublim per AVitez, com també Les lamentacions de Jeremies premi Màscara d’Or 1997, amb música de Vladimir Martinov i amb la collaboració del conjunt vocal de música religiosa russa Sirine

Mestre d’escola i director de la cambra de retòrica De Olijftak a Anvers A 17 anys escriví la seva primera obra De gulzigheid , ‘La golafreria’, estrenada el 1639 aquesta comèdia i sis més, escrites entre el 1644 i el 1678, formen el cicle teatral De zeven hoofdzonden ‘Els set pecats capitals’, 1682 Fou un dels pocs autors flamencs apreciats als Països Baixos al seu temps Renovà la temàtica medieval mitjançant la historització i l’actualització, el realisme còmic i la manipulació del llenguatge popular

Encara subsisteix en algunes esglésies de Mallorca, especialment a la seu de Palma i a Pollença Se'n conserven sis texts, datats dels s XIV i XVIII alguns formen part d’una passió passió més extensa, com l’integrat a la passió de Cervera 1534 o a la de Vic 1752, mentre que uns altres són peces independents Es destaquen les Cobles del Davallament de la Creu que es fa cada any en la seu de Mallorca , del s XVI, i que es representà fins ben entrat el XIX, i el d’Ulldecona, segurament de la primera meitat del s XVI

Té els origens en el projecte de l’Escena Catalana Transfronterera, impulsat l’any 2009 Pretén bastir una gran infraestructura per a les arts escèniques centrada en la cultura catalana i mediterrània a partir de la collaboració amb l’entitat gironina El Canal - Centre d’Arts Escèniques de Salt N'és el principal impulsor Salvador Sunyer i Bover i ha rebut un important suport financer de la Unió Europea La seu fou inaugurada el 10 d’octubre de 2011 Projectada pels arquitectes Jean Nouvel i Brigitte Métra, és compost per sis edificis i té l’emplaçament a la riba dreta de la Tet,…

S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc  1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç  1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals…