Resultats de la cerca

Autor de comèdies d’ambient burgès, basades en un diàleg àgil i en situacions inversemblants, com L’Hôtel du Libre-Échange 1894, La dame de chez Maxim's 1899, Occupe-toi d’Amélie 1908, etc, de moltes de les quals ha estat feta la versió cinematogràfica

Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i colloquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix allusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia 1920, Tirano Banderas 1926, la trilogia d' El ruedo ibérico 1927 o Martes de carnaval 1930

Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà

Lligada a l’escenografia, aquesta no és sinó una de les possibles concrecions de l’ambientació L’ambientació cinematogràfica, ultra els elements que comparteix amb la teatral, exigeix un equilibri de les qualitats de la fotografia, un equilibri rítmic segons els gèneres i un tractament especial del detall decisiu en els primers plans En teatre hom ha advertit darrerament una tendència a convertir l’ambientació en agent generador de motivacions afectives i sensorials i, potenciada aquesta actitud a situacions extremes, ha estat utilitzada en alguns tipus…

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959, Don Juan 1964,…

Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels estudiants que ixen…

S'inicià en els grups del teatre independent dels anys seixanta i setanta caracteritzats per la renovació de les formes escèniques i per la preocupació per les qüestions socials Amb els directors William Gaskill i Max Stafford-Clark creà la Joint Stock Company A partir dels anys vuitanta mostrà un canvi d’atenció vers les situacions personals i individuals, en films com ara Wetherby 1985 o Paris by night 1988 Però la seva implacable crítica dels estaments de la societat anglesa continuà en la “trilogia política” Racing Demon 1990, sobre l’Església, Murmuring Judges 1990, sobre la…

Al començament cap al s XV, a França fou una simple cançó bàquica, alegre i maliciosa Des del s XVIII fou introduïda ja en el teatre, i, a causa del desenvolupament de la part musical, donà naixença a l' òpera còmica Però subsistí també en la forma actual, és a dir, amb preponderància del diàleg parlat sobre la música, o amb total absència d’aquesta

Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del…

S'educà al Trinity College de Dublín Tornà a Anglaterra el 1688 El 1692 publicà una novella, Incognita, i el 1693 estrenà, al teatre Drury Lane, la seva primera comèdia, The Old Bachelor ‘El fadrí vell’, seguida de les comèdies Love for Love ‘Amor per amor’, 1695, The Way of the World ‘El camí del món’, 1700, etc, i la tragèdia The Mourning Bride ‘La núvia de dol’, 1697 Membre destacat de l’anomenada Comèdia de la Restauració Restorational Comedy , és notable el seu domini del diàleg, el seu enginy i l’ambient lliure i desimbolt de les situacions Aquesta darrera característica…