Resultats de la cerca

Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973

Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus

Lligada a l’escenografia, aquesta no és sinó una de les possibles concrecions de l’ambientació L’ambientació cinematogràfica, ultra els elements que comparteix amb la teatral, exigeix un equilibri de les qualitats de la fotografia, un equilibri rítmic segons els gèneres i un tractament especial del detall decisiu en els primers plans En teatre hom ha advertit darrerament una tendència a convertir l’ambientació en agent generador de motivacions afectives i sensorials i, potenciada aquesta actitud a situacions extremes, ha estat utilitzada en alguns tipus de happening

S'inicià poèticament amb Most ‘El pont’, 1922 i Pantomima 1924 Membre del grup avantguardista Devětsil 1922, passà més tard a animar l’anomenat poetismus , proclama de la possibilitat de transformar tota activitat humana en poesia pura De la seva producció poètica, on es conjuguen la inspiració surrealista amb la patriòtica i social, cal esmentar Básně noci ‘Poesies de la nit’, 1930, Sbohem a šateček ‘Adeu i mocador’, 1934 i Podivuhodný kouzelnik ‘El mag admirable’, 1963 Desenvolupà també una important obra de novellista, de tendència surrealista, i es destacà en adaptacions teatrals i…

La tendència a l’èmfasi i la importància que dóna al muntatge escenogràfic l’adscriuen al cicle calderonià La pobresa de la seva imaginació creadora i el barroquisme excessiu no afavoriren la perfecció formal Escriví unes cinquanta comèdies, que ell mateix edità en dues etapes, el 1670 i el 1674 El 1650 li havien publicat El honrador de su padre , obra que, inspirada en la vida del Cid, palesa influències de Guillem de Castro i de Corneille Altres obres seves són El cerco de Zamora, El Hércules de Ocaña i uns quants autos

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia…

Començà traduint Racine, Molière, Shakespeare i adaptant obres calderonianes, dins una concepció neoclàssica i afrancesada Aviat hi reaccionà en contra i s’inscriví en la tendència nacionalista Deu la seva fama a les peces curtes, costumistes, humorístiques i impregnades del naixent sentiment de '' lo castizo ', els sainetes De més de 470 peces, les més conegudes són La casa de tócame Roque , Las castañeras picadas , El fandango de candil i La pradera de San Isidro , la majoria de les quals d’ambient madrileny i d’un gran valor documental Per a la inauguració 1788 del Teatre de…

Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada, a la dècada dels anys cinquanta fou director del Teatro Español Universitario de Granada Els anys seixanta exercí la docència en diverses universitats dels EUA En 1971- 87 ocupà la càtedra de teatre Juan del Encina a Salamanca, la primera d’aquesta naturalesa creada en una universitat espanyola Pertangué a l’anomenada generació realista dels anys 1950-60, encapçalada per Antonio Buero Vallejo i Alfonso Sastre Autor d’un teatre d’inspiració popular i tendència social amb reminiscències de García Lorca i Valle-Inclán,…