Resultats de la cerca

Relacionat inicialment amb els crepusculars Tignola, 1911, adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio La maschera di Bruto 1908, La cena delle beffe 1909, L’amore dei tre re 1910, La Gorgona 1913, etc

El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna 1953, La sua…

Dotat d’una gran flexibilitat interpretativa, donà vida a personatges, tant tràgics com còmics, de les obres més importants, clàssiques o contemporànies, entre les quals cal esmentar les d’autors com Ibsen, Strindberg i Maeterlinck, i assolí aviat fama internacional

Debutà 1883 amb el grup amateur de Pietro Cossa Aviat s’especialitzà en la interpretació de diversos papers d’una mateixa obra, amb canvis de vestuari vertiginosos, fet que li donà fama mundial Actuà sovint a Barcelona un dels seus papers més celebrats era el dels tres lladres de la sarsuela La Gran Vía Realitzà alguns films muts 1896 Es retirà definitivament el 1925 Hom empra el seu nom, popularment, per indicar algú que fa una acció amb una gran velocitat

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…

Tots dos ballarins començaren a collaborar l’any 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983 Five to Two , 1983 Amb l’espectacle Desfigurat 1985 iniciaren la trajectòria com a companyia estable, una de les més consolidades i de més prestigi del panorama internacional de la dansa contemporània Des de l’any 1987 és companyia associada del Teatre Lliure , institució que coprodueix i acull l’estrena de les noves produccions, i del 2003 al 2012 en fou companyia resident Ha estat també, del 1989 al 2003, companyia coresident al Hebbel-Theater de…

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona 1986, on també s’inicià en l’activitat teatral com a membre fundador de l’Aula de Teatre Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minimmal show 1987, editat el 1992 juntament amb Miquel Górriz Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes Elsa Schneider 1987, premi Ignasi Iglésias, Òpera 1988, En companyia d’abisme 1988,  L’ajudant 1988,  Tercet 1988 i  Tàlem 1989 La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la indeterminació…

Té com a finalitat impulsar, mantenir i projectar un referent teatral de qualitat i, en general, de les arts escèniques, identificat amb el país a través, sobretot, de l’estrena d’espectacles de creadors catalans i majoritàriament en llengua catalana, i alhora homologable internacionalment Gènesi El TNC té els antecedents en els contactes iniciats al començament dels anys vuitanta entre l’aleshores conseller de Cultura, Max Cahner i Garcia , i l’actor Josep Maria Flotats i Picas , aleshores vinculat a la Comédie-Française , al qual fou encomanat el projecte de crear i organitzar el futur…