Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Teatre Viu
Teatre
Formació teatral fundada el 1956 a Barcelona per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc.
Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies , de Ricard Salvat Sovint es veié obligada a treballar en la illegalitat
George Farquhar
Teatre
Comediògraf irlandès.
Escriví comèdies d’intriga en un llenguatge viu Love and Bottle ‘Amor i una ampolla’, 1699, The Constant Couple ‘La parella constant’, 1699, The Twin Rivals ‘Els rivals bessons’, 1702 i The Beaux’ Stratagem ‘L’estratagema dels petimetres’, 1707
Xavier Fàbregas i Surroca
Xavier Fàbregas i Surroca
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Crític de teatre, historiador i assagista.
Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el càrrec de cap del…
,
El cafè de la Marina
Teatre
Poema dramàtic de Josep M. de Sagarra, estrenat el 1933 al Teatre Romea de Barcelona.
L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos decasíllabs sense rima…
Andreu Amat i Esteve
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels estudiants que ixen…
,
Manuel Millàs i Casanoves
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Feu estudis de dret i fou redactor del Diario Mercantil 1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…
,
Gyula Illyés
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i traductor hongarès.
Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal esmentar Fáklyaláng…
Antoni Mus i López
Antoni Mus i López
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i director teatral.
Començà com a autor i director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma respectivament Altres obres teatrals com Jo me vull casar , Terenyines , Mal bocí , V aja un cop , Un dia a qualsevol hora i Mon pare és un bon partit , el feren un autor molt popular També publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, premi Ciutat de Manacor, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 Amb la novella Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977 guanyà el premi Víctor Català i amb La senyora 1979, novella de fons costumista, irònica i…
,
Joan Fàbregues i Sintes
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg.
Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes , tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Dony Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892 i Entremès de ses flassades s d, i, en castellà, La ciega avaricia 1896, una peça còmica en un acte, Corona de espinas 1902 i Viaje a la Luna 1904…
sainet
Teatre
Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular, que generalment hom representava intercalada entre els actes d’una obra extensa.
Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…