Resultats de la cerca

Estudià a Salamanca i exercí d’advocat a Sevilla Després d’una breu estada a Mèxic, tornà vers el 1614 i s’establí definitivament a Madrid La seva complexió física era geperut de pit i esquena li proporcionà cruels burles dels seus contemporanis, i hom ha relacionat això amb el caràcter ètic i moralitzant del seu teatre la rectitud moral és exaltada per damunt de la bellesa física i la simpatia externa Una sobrietat i rara perfecció en la forma, un sentiment de la dignitat humana i, en certa manera, una protesta amesurada contra el teatre de Lope bé que en segueix les directrius fonamentals,…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà…

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El 1983…

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…

Fill i germà d’actors, s’inicià en el teatre universitari de Madrid, on estudià filosofia El 1962 debutà professionalment amb la companyia de Lilo Murati, i el 1968 fundà la seva companyia teatral amb María José Goyanes El 1963 participà en el primer rodatge cinematogràfic, Nueve cartas a Berta de Basilio Martín Patino D’aleshores ençà ha rebut nombrosos premis per les seves interpretacions teatrals i cinematogràfiques Participà en muntatges teatrals com La verdad sospechosa , dirigida per Pilar Miró, El sí de las niñas de Moratín, dirigit per MNarros 1996, o La mujer de negro…

D’ascendència noble, menà una vida atzarosa i inquieta entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà amb vint-i-cinc poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València…

Cursà estudis d’interpretació a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid Ha treballat en diverses companyies de Madrid i de Barcelona en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán  La verdad sospechosa 1991, de Ruiz de Alarcón  Desig 1991, de JM Benet i Jornet, o Àngels a Amèrica 1996, de Tony Kushner Posteriorment ha protagonitzat Arte 1998, de Y Reza, dirigida per JM Flotats Celobert 2003, de D Hare, en versió de F Madico  El Rei Lear , de W Shakespeare, sota les ordres de C Bieito  Su seguro servidor, Orson Welles , sota la…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el féu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t de la moto , l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993 Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus Posteriorment, actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual Roberto Zucco , 1993 Tot esperant Godot, 1999, Ariel García Valdés Lear o l’actriu 1996, Calixto Bieito Amfitrió , 1995, Àlex Rigola Suzuki I i II , 2001 o Lluís Homar, director i coprotagonista d’ Adreça…

Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una…