Resultats de la cerca

Fou el primer gran corredor de fons de l’atletisme contemporani Introduí nous mètodes d’entrenament i fou peculiaritat seva córrer amb cronòmetre a la mà per tal de comprovar la regularitat del ritme Establí marques en les distàncies compreses entre els 1500 i els 20000 metres i fou campió olímpic dels 1500 m 1924, 5000 m 1924 i 10000 m 1920, 1928 i recordman de l’hora 1928

El 9 de juliol de 2010 esdevingué el primer atleta de raça blanca que baixà dels 10 segons en els 100 m 9,98 Al Campionat d’Europa del mateix any, obtingué l’or en els 100 m, els 200 m i els 4x100 m Al Campionat d’Europa de Hèlsinki 2012 revalidà l’or en el 100 m

Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres 1948, aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki 1952, en 5 000 m, 10 000 m i la marató Superà la barrera dels 20 km en una hora 20,052 km, i el 1954 establí els seus darrers rècords 5 000 m i 10 000 m

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir

Corredora de fons i de mig fons, durant anys compaginà la feina de mestra amb la pràctica esportiva i l’alta competició Fou campiona júnior de Noruega en 400 i 800 m El 1972 participà en els Jocs Olímpics en la prova de 1500 m i el 1974 guanyà la medalla d’argent en aquesta distància als campionats d’Europa d’atletisme El 1975 i el 1976 baté el rècord mundial en els 3000 m,  i el 1977 guanyà la medalla d’or de la distància en els campionats del món d’atletisme   Fou, però, en la marató on destacà més medalla d’or en els campionats del món de Hèlsinki 1983 i de bronze en els Jocs…

Especialista en 100 i 200 metres llisos, 4 × 100 i salt de longitud, ha assolit rècords mundials en les tres primeres d’aquestes proves Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, com també en nombroses competicions internacionals El seu palmarès consta de nou medalles d’or olímpiques 100 m llisos el 1984 i el 1988 200 m llisos el 1984 i el 1988 4 × 100 el 1984 i el 1992 salt de llargada el 1984, el 1988, el 1992 i el 1996 i als campionats del món d’atletisme de Hèlsinki el 1983 100 m llisos 4 × 100 i salt de llargada de Roma el…

Corredor de fons, el 2002 guanyà el campionat del món de cros curt i llarg, i revalidà aquests títols en les edicions posteriors del 2003, 2004, 2005 i 2006, successió mai no aconseguida per cap altre atleta, i el 2008 recuperà el títol, perdut l’any anterior El 2003 guanyà la medalla d’or als campionats del món d’atletisme en els 10 000 m i fou bronze en la distància de 5 000 m El 2004 assolí l’or olímpic als Jocs d’Atenes en els 10 000 m i l’argent en els 5 000 El 2004 baté els rècords mundials dels 5 000 m 123735 min i 10 000 m 262031 min, que abans posseïa el seu compatriota Haile…