Resultats de la cerca

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s

Fou fundat l’any 1931 amb el nom de Club-Sport Mollet, que el 1934 canvià per Club Gimnàstic Esportiu Mollet L’any 1941 es convertí en la secció d’atletisme d’Educación y Descanso i el 1967 passà a ser la secció atlètica del Club Recreatiu Mollet, fins que el 1970 adoptà el nom actual Els fundadors foren un grup d’estudiants encapçalats per Alfons Falguera i Castells Té una escola d’atletisme i desenvolupa les activitats a l’estadi municipal la Pedra Salvadora

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona i del Club Esportiu Júpiter L’any 1931 aconseguí el rècord de Catalunya, que establí en 6,60 m, marca que amplià a 7,21 m el 1932, que restà vigent fins el 1963 Fou cinc cops campió d’Espanya 1931-35 i sis de Catalunya 1931-36 Participà en la IV Olimpíada Obrera celebrada a Anvers 1937 A la dècada dels anys quaranta es convertí en entrenador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

Establerta a Catalunya poc després d’haver nascut, s’inicià el 1969 guiada per Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell, i aviat destacà en les curses de camp a través Fou campiona d’Espanya juvenil de cros 1970, 1971, i el 1972 participà en el Cros de les Nacions que l’any següent es convertí en el Mundial de l’especialitat El 1975 assolí la medalla de bronze en aquesta competició, que guanyà els dos anys següents 1976, 1977, i es convertí en la primera atleta de l’Estat espanyol a proclamar-se campiona del món Fou vuit cops campiona d’Espanya de cros 1973-78,…

Nascut en un barri marginal de Jacksonville, a 20 anys ja era el millor velocista dels EUA, i en els Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 guanyà dues medalles d’or –en els 100 m llisos amb un temps de 10,5 segons que representà un rècord del món, encara sobre pista de cendra i en la prova dels 4 × 100 m lliures amb l’equip nord-americà– Després dels Jocs fitxà per l’equip de futbol americà Dallas Cowboys, on jugà com a receptor entre el 1965 i el 1974 i es convertí en una celebritat als EUA El 1972 es proclamà campió de la Superbowl Un cop retirat, tingué problemes amb l’alcohol i…

Nascuda dona, amb el nom de Maria, a dinou anys es convertí en home Practicà bàsicament l’atletisme, però també el bàsquet i l’hoquei sobre herba En bàsquet jugà amb el Club Esportiu Laietà i en hoquei sobre herba fou porter del SEU de Barcelona En atletisme, a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, superà els rècords català i estatal dels 100 m, 200 m, 800 m i 4×100 m, i dels salts d’alçada i de llargada, entre el 1940 i el 1941, quan encara no es disputaven els Campionats de Catalunya ni d’Espanya en categoria femenina El canvi de sexe 1942 suposà la desaparició de totes…

Fundat l’any 2002 per un grup de persones que havien estat vinculades al Club Esportiu Canaletes, club fundat al barri del Poblenou el 1978, sota l’impuls dels germans Lluís i Ramon Bertran Després d’entrenar-se al camp de la Pegaso, als camps de futbol de Sant Adrià, al vell Estadi Olímpic i al Serrahima, el club va condicionar un terreny de sauló on posteriorment s’installà la zona esportiva de la Mar Bella amb motiu dels Jocs Olímpics Tot i la precarietat de les installacions, el club creà una escola d’atletisme que donà els seus fruits i arribà a la primera categoria de la Lliga Catalana…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’…

Descobert durant una excursió al Pirineu pel directiu del FC Barcelona Miquel Giró, es feu molt popular enfrontant-se a qui el volgués desafiar els dies festius al Parc de la Ciutadella de Barcelona, fet que li valgué el sobrenom d’“atleta del poble” Es convertí en un campió pràcticament insuperable des del 1911 fins al 1917, arribà a acumular set rècords d’Espanya a la vegada 1916 A proposta de la publicació España Deportiva es creà un Campionat d’Espanya de cros per enfrontar-lo a l’atleta madrileny més rellevant, al qual guanyà, a Madrid, en les dues primeres edicions 1916,…

Fou seleccionat per fer unes proves físiques d’Educación y Descanso, on inicià una carrera atlètica que el convertí en un dels millors especialistes estatals de fons de la segona meitat dels cinquanta Estigué un any al RCD Espanyol i després al FC Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1956, individual i per equips, de 5000 m 1958 i de 10000 m 1955, 1958, 1959, 1960 També fou campió d’Espanya de cros 1956 i subcampió 1957, 1958, 1959, de 5000 m 1955, 1956 i de 10000 m 1956, 1957, 1959 Disputà deu edicions consecutives del Cros de les Nacions 1954-63 El seu millor resultat fou…