Resultats de la cerca

Debutà en la primera marató popular de Catalunya, a Palafrugell 1978 Aconseguí sis títols catalans de marató 1980, 1981, 1983, 1986, 1987, 1998 i tres Campionats d’Espanya de 20 km 1982, 1983, 1984 Establí set rècords de Catalunya de marató i un de 100 km que també fou plusmarca estatal 1992 És l’atleta catalana amb més maratons disputades més de 160

Habitualment té lloc sobre asfalt, en traçats urbans o interurbans, però també se’n disputen per la muntanya Igualada 1983 i Sitges 1984 foren de les primeres poblacions catalanes que organitzaren aquest tipus de proves que es popularitzaren força durant la primera dècada del segle XXI Les curses disputades anualment a Granollers 1987 i a Barcelona 1991, d’àmbit internacional, són les més destacades de les que tenen lloc a Catalunya

El primer dia de competició tenen lloc els 100 m tanques, el salt d’alçada, el llançament de pes i els 200 m llisos El segon dia es disputen el salt de llargada, el llançament de javelina i els 800 m En funció de la marca assolida en cada prova, l’atleta rep uns punts, la suma dels quals determina la classificació final

És l’esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya, només interromput durant la Guerra Civil, i els anys 1955 i 1967, quan fou suspesa puntualment Organitzada per Mundo Deportivo  —en diverses ocasions des del 1926 i anualment des del 1941—, el seu origen respon a la iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme Josep Anton Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet, guanyador de la primera edició, que batejaren la cursa amb el nom d’un mític atleta francès de la dècada de 1910, Jean Bouin , plusmarquista mundial de 10000 m i subcampió olímpic Estocolm, 1912 en la prova de 5000 m…

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…