Resultats de la cerca

Membre del Futbol Club Barcelona, fou campió de Catalunya dels 110 m tanques i dels relleus 4 × 100 m l’any 1923 També jugà tres partits de futbol amb el Barça 1921-23 i fou directiu del club durant dues etapes 1922-24, 1930-31

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En…

Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100…

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, s’especialitzà en els 400 m i els 800 m Com a component de l’equip de Catalunya, assolí el títol de campió d’Espanya en el relleu de 4 × 400 m 1952 Exercí de president del collegi de jutges de la Federació Catalana d’Atletisme 1959-61 i de president de la comissió nacional de jutges de la federació espanyola 1972-73 Donà un gran impuls al CG Barcelonès en la seva etapa com a president de l’entitat 1964-78 Fou vicepresident 1968-79 i president de la Federació Catalana d’Atletisme 1979-89 i vicepresident del consell directiu de la federació espanyola en…

Fundat el 1964, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup d’atletes que havien format part de la secció d’atletisme del Frente de Juventudes de Calella entre el 1944 i el 1951 El primer president fou Tomàs Claramunt Al juny del 1964 s’inauguraren les primeres pistes, de terra, a tocar de la platja, que el 1972 es remodelaren i traslladaren uns metres més al nord El 2003 s’inauguraren les noves pistes, de material sintètic, a la zona esportiva de la Muntanyeta L’equip masculí competí en dues etapes en la màxima categoria de la Lliga Catalana, amb 30 anys de diferència Organitza la Mitja…

Especialista en el salt de perxa, s’inicià a les files del Club Natació Montjuïc a setze anys i aviat es posà a les ordres de Hans Ruf, el seu entrenador de tota la carrera atlètica Competí posteriorment a les files del CN Barcelona i el FC Barcelona, i en diferents etapes també defensà els colors del Kelme, el Club Atlètic Vic, el Boadilla, l’Adidas i el Puma Chapín Jerez Campió d’Espanya en diverses categories inferiors, en proves absolutes aconseguí vuit títols catalans quatre a l’aire lliure 1986, 1997, 1999, 2000 i quatre en pista coberta 1985, 1992, 1996, 1999 En campionats…

Fundat el 1925 per Joan Zaragoza, nasqué com a secció del Grup Excursionista Layetana , del qual s’independitzà al cap d’uns quants anys Al gener del 1925, participà per primera vegada en una competició atlètica, el Campionat de Catalunya de cros organitzat a Mataró Entre el 1927 i el 1928 impulsà els primers campionats socials de pista i de cros, i durant els primers anys també organitzà el campionat del Maresme d’atletisme Els primers atletes rellevants especialitzats en salt d’altura i medallistes en campionats estatals foren Antoni Bonamusa , Pere Bombardó , Ernest Pons i Salvador Rigual…

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…