Resultats de la cerca

Vinculat sempre al FC Barcelona, fou sis vegades campió de Catalunya de 400 m tanques 1973, 1974, 1976-79 Disputà en un encontre internacional amb la selecció espanyola, davant Algèria 1975 Un cop retirat, exercí com a entrenador de curses de velocitat i tanques

Sempre a les ordres d’Octavi Rosés, assolí un títol català de salt de llargada a l’aire lliure 1983 i un en pista coberta 1985 També fou internacional amb la selecció estatal S’especialitzà en medicina esportiva i exercí de metge al Club Bàsquet Sant Josep de Girona 1990-2008 i al Girona Futbol Club 2008-10

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, fou campiona d’Espanya júnior 1977 de cros El mateix any, disputà el Campionat del Món absolut de l’especialitat i es proclamà campiona de Catalunya individual i per equips També guanyà els títols catalans de 3000 m 1976, 1978, 1979 i 1500 m 1980, i establí el rècord català de 4 × 800 m 1976 amb una selecció de Barcelona Un cop retirada, exercí d’entrenadora al Club d’Atletisme Malgrat des del 2008

Deixeble de Nemesi Ponsati al CN Barcelona, assolí cinc títols catalans de llançament de martell 1961, 1963-66, tres de disc 1971, 1974, 1975 i dos de pes en pista coberta 1971, 1974 Establí set rècords de Catalunya de martell fins a situar-lo en 58,64 m, plusmarca estatal 1964 En Campionats d’Espanya obtingué dos subcampionats 1963, 1964 i dues terceres posicions 1965, 1966 en martell, i un tercer lloc en disc 1975 Exercí diferents càrrecs com a responsable de llançaments tant en la federació catalana com en l’espanyola També fou professor durant més de dues dècades de l’Escola…

Membre de la Societat Esportiva Pompeia, compaginà la competició en diverses proves de llançaments, salts i curses Pujà al podi en set ocasions durant el Campionat de Catalunya del 1917, en el qual guanyà la prova de salt de longitud sense impuls Fou campió d’Espanya de triple salt 1919 amb una marca d’11,72 m, que suposava el rècord de Catalunya També establí el rècord català en salt d’alçada amb 1,60 m 1916 i l’espanyol en llançament de javelina amb 39,75 m 1917 i en 110 m tanques amb 18,9 s 1919 Exercí tasques directives com a integrant del comitè d’atletisme del RCD Espanyol

Soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fou president de la secció de Gimnàstica i Esports des del 1928 Practicà l’atletisme i l’esquí Fou un dels promotors de l’olimpisme i de l’esport popular Formà part de la Junta de l’AEP, primer com a vocal 1936 i després com a vicepresident Exercí com a delegat de l’AEP al Comitè Català pro Esports Populars i formà part del Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 Fou president de la Federació Catalana d’Atletisme el 1935 Formà part del Comissariat d’Esports de la Generalitat També participà com a delegat a l’Olimpíada…

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, s’especialitzà en els 400 m i els 800 m Com a component de l’equip de Catalunya, assolí el títol de campió d’Espanya en el relleu de 4 × 400 m 1952 Exercí de president del collegi de jutges de la Federació Catalana d’Atletisme 1959-61 i de president de la comissió nacional de jutges de la federació espanyola 1972-73 Donà un gran impuls al CG Barcelonès en la seva etapa com a president de l’entitat 1964-78 Fou vicepresident 1968-79 i president de la Federació Catalana d’Atletisme 1979-89 i vicepresident del consell directiu de la federació…

Després d’un pas efímer per la natació, s’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona CNB guiat per Nemesi Ponsati Posteriorment, passà a entrenar-se amb Clemente Ruíz de Porras i aviat demostrà les seves possibilitats Es proclamà campió de Catalunya de decatló 1958, 1960, 1961, salt d’alçada 1956, salt de llargada 1961, triple salt 1961 i llançament de pes 1968, disc 1968 i javelina 1959 També fou campió d’Espanya júnior de triple salt 1958, 1959 i de llançament de pes 1958, i de decatló en categoria absoluta 1958 Un cop retirat exercí d’entrenador, i fou durant molts anys…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment, fou…

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores…