Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
pont de Rei
Pont
Construcció i obres públiques
Pont internacional damunt la Garona, a la frontera francoespanyola, límit septentrional de la Vall d’Aran.
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
pont dels Escalls
Art gòtic
Pont
Pont de construcció medieval a l’antic camí d’Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes; al costat hi havia una torre gòtica on fou signat el tractat del pont dels Escalls (1881), que posà fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discòrdies entre els partits andorrans.
pont de Goi
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont del camí de Tarragona a Lleida, damunt el Francolí, dins el terme de Valls (Alt Camp).
El 15 de febrer de 1809, durant la guerra del Francès, hi tingué lloc la important i dura batalla del pont de Goi , en la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona
pont d’Angostura
Pont
Pont sobre l’Orinoco a Ciudad Bolívar, Veneçuela.
Té una llargària de 1 670 m, i els pilars centrals tenen una alçària de 120 m Inaugurat l’any 1967, contribueix al desenvolupament de l’estat de Bolívar, tot facilitant les comunicacions terrestres amb la Guyana
taifa d’Alpont
Pont
Construcció i obres públiques
Petit regne de taifa, constituït al s XI per la família dels Banū Qāsim a la zona central interior del País Valencià, al voltant de la vila d’Alpont (Serrans).
Durant la revolta de Còrdova 1026-27 el senyor d’Alpont ‘Abd Allāh ibn Qāsim allotjà el califa Hišām III Mort ‘Abd Allāh 1030, el seu fill i successor Muḥammad ibn ‘Abd Allāh es declarà senyor independent 1031 en desintegrar-se el califat cordovès Després d’ell seguiren Ahmad ibn Muḥammad, que morí el 1048, i ‘Abd Allāh ibn Muḥammad, el qual, després d’ésser combatut pel Cid i obligat a tributar-li 10 000 dinars anuals, fou desposseït pels almoràvits el 1092 El 1094, al costat dels nous invasors, Nizām al-Dawla, com a senyor d’Alpont, lluità contra el Cid
pontoner | pontonera
Pont
Construcció i obres públiques
Persona que té cura del govern d’un pontó o pontona.
Joan Riera Martí

Joan Riera Martí (amb la pilota)
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos / Massip
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà al CB Aismalíbar de la seva població natal fins el 1964 i competí diverses temporades a la Lliga El 1964 s’incorporà al CB Ripollet, on feu tasques de jugador entrenador i arribà a disputar dues promocions d’ascens a la primera divisió La temporada 1967-68 fitxà pel CD Manresa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió estatal Retornà aleshores al CB Ripollet com a jugador entrenador, i la temporada següent exercí ja només de tècnic Posteriorment entrenà el CB Santa Coloma, el Ripollet 1984-90 i les categories inferiors del CB Elvira Cuyàs, fins el 2012 Fou internacional absolut…
Milsa AS Lleida
Basquetbol
Club de basquetbol de Lleida.
Fou fundat l’any 1966 per la fusió de l’Antorcha i el Sícoris de Lleida, amb l’objectiu de formar una entitat de qualitat que tingués aspiracions d’ascens a primera divisió La primera temporada es classificà per disputar la fase d’ascens, però no aconseguí l’objectiu final La temporada 1969-70 perdé la categoria i la falta de suport econòmic provocà que es desfés la fusió i l’Antorcha i el Sícoris tornessin a competir de manera independent
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina