Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ana Ivanović
Tennis
Tennista sèrbia.
Professional des del 2003, ha guanyat els torneigs de Canberra 2005, Montreal 2006, Berlín 2007, Los Angeles 2007, Luxemburg 2007 i Indian Wells 2008 El juny de 2008 assolí el seu primer torneig de Grand Slam en aconseguir el Roland Garros, i se situà com a jugadora número u del món
Jordi Bardou Delgado
Tennis
Tennista.
Començà a jugar al club de Segur de Calafell A deu anys ingressà al Reial Club de Tennis Barcelona Fou finalista en el Campionat d’Europa júnior 1982 i a l’Orange Bowl 1983 El 1984 debutà com a professional i fou campió d’Espanya absolut El seu millor lloc en el rànquing mundial de l’ATP l’obtingué el 1988 173è Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 El 1989 deixà de jugar com a professional, però continuà vinculat al tennis com a entrenador
Jack Kramer
Tennis
Nom amb el qual és conegut el tennista nord-americà John Albert Kramer.
Al llarg de la seva carrera com a jugador guanyà nou títols de Grand Slam open dels EUA 1946, 1947, Wimbledon 1947 i, en dobles, l’open dels EUA 1940, 1941, 1943, 1947 i Wimbledon 1946, 1947 Guanyà també la Copa Davis amb l’equip americà el 1946 i el 1947 Retirat el 1954 per una artritis a l’esquena, es dedicà des d’aleshores a defensar els drets i els interessos dels jugadors de tennis professionals, i amb aquest objectiu creà l’Associació de Tennis Professional ATP el 1972, organització que, si bé al capdavant de la qual protagonitzà el 1973 un enfrontament amb la Federació Internacional…
Stefan Edberg
Tennis
Tennista suec.
Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’Austràlia 1985 i 1987 i Wimbledon 1988 i 1990, entre d’altres
Stefanie Maria Graf
Tennis
Tennista alemanya.
Professional des del 1982, fou la número u mundial durant la xifra rècord de 3,5 anys, fins el març del 1991, quan cedí el lloc a la tennista sèrbia M Seles L’any 1988 esdevingué la sisena dona de la història que guanyava el Grand Slam i alhora fou el tennista més jove 22 anys en conquerir la victòria, la número 500, el 1991 Altres triomfs han estat l' open d’Austràlia 1988, 1989 i 1990, Roland Garros 1987 i 1988, l' open USA 1988 i 1989 i Wimbledon 1988, 1989, 1991 i 1992 L’any 1992 també guanyà la Copa de la Federació amb Alemanya En els jocs olímpics ha obtingut bons resultats a Los…
Andreu Gimeno i Tolaguera

Andreu Gimeno i Tolaguera
© ARXIU CT ANDRÉS GIMENO
Tennis
Tennista.
Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…
,
tennis

Partit de dobles femení de tennis del XI Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona el 1913
AF CEC / CO DE TRIOLA
Tennis
Esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa.
La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…