Resultats de la cerca

Format a la Federació Catalana de Tennis, entrà al circuit professional el 2000 Ha estat un cop finalista 2007 i un altre semifinalista de la Copa Masters 2011, un cop finalista de Roland Garros 2013 i dos cops semifinalista de l’Obert del Estats Units 2007, 2012 i de l’Obert d’Austràlia 2011, 2013 L’any 2012 guanyà l’ATP Masters Series de París, de la qual havia estat finalista a Xangai el 2007 Les seves millors temporades han estat el 2013, en què aconseguí la tercera posició en la classificació mundial de l’ATP i, en segon lloc, les del 2007, el 2011 i el 2012, en què fou cinquè Ha guanyat…

En pàdel arribà a ser número 1 del rànquing català, número 35 d’Espanya i 40 del món Guanyà més de trenta proves del circuit català, així com els torneigs internacionals de Tolosa i Figeac També ha estat campió d’Espanya de pàdel i cinc cops campió d’Espanya de tennis platja

Jugador del Club Tennis Barcino, arribà a ser campió del món júnior Fou quatre cops campió d’Espanya absolut i guanyà diversos torneigs internacionals de l’ATP Fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP Tour fou la 33 1985 Amb l’equip del club es proclamà diverses vegades campió d’Espanya, tres vegades campió d’Europa 1983, 1984, 1985 i una de la Copa Intercontinental 1983 És entrenador de la Bruguera Tennis Academy

Dominà el circuit professional de tennis de la primera meitat dels anys vuitanta Conegut pel seu estil de joc agressiu, fou número u del món durant quatre anys de manera consecutiva 1981-84 Guanyà quatre vegades l’Open dels Estats Units 1979, 1980, 1981 i 1984 i tres cops el torneig de Wimbledon 1981, 1983 i 1984 Amb l’equip del Estats Units assolí cinc copes Davis 1978, 1979, 1981, 1982 i 1992 Es retirà el 1994, amb un total de 77 títols guanyats En 1999 fou nomenat capità de l’equip de Copa Davis dels Estats Units

Format al francès Biarritz Olímpique i al Real Club de Tenis de San Sebastián, el 1944 es proclamà campió d’Espanya júnior El 1950 tornà a Barcelona i practicà l’hoquei sobre herba amb el FC Barcelona i, posteriorment, al Reial Club de Polo de Barcelona, on compaginà l’hoquei i el tennis Fou tres cops campió estatal de dobles 1945, 1951, 1953 Com a dirigent, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Hockey i presidí el seu collegi d’àrbitres 1963-64 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, entre els anys 2003 i 2006 guanyà sis torneigs de la categoria ITF Futures i, posteriorment, tres torneigs individuals Challenger 2006, 2008, 2010, així com diversos en dobles, dos dels quals amb el seu germà Gerard Ha guanyat quatre torneigs individuals –Houston 2008, Gstaad 2011, València 2011 i Kitzbühel 2013–, i trenta torneigs de dobles del circuit professional, amb diverses parelles –Costa do Sauipe 2009, 2010, Buenos Aires 2009, 2014, 2020, Moscou 2009, Chennai 2010, Auckland 2011, Roma 2012, 2020, 2024, Gstaad 2012, Bastad 2016, Tòquio 2016,…

Fou impulsat per Carles Godó Valls, comte de Godó, coincidint amb el canvi de seu del club Des del 1903, el RCTB havia dut a terme torneigs de caràcter internacional i l’organització d’aquest torneig seguia aquesta tradició Després de l’èxit de la primera edició, guanyada per l’americà Vic Seixas, l’any 1954 el torneig passà a formar part de la temporada de terra batuda europea Atesa la importància que assolí, el 1960 es construí una nova pista central, que fou reampliada l’any 1967 El 1968 s’arribà a un acord amb la Reial Federació Espanyola de Tennis per convertir-lo en Campionat d’Espanya…