Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Bernat Güell
Història del dret
Jurista, llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’on fou un quant temps jutge ordinari.
Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430
Maurici de Sivatte i de Bobadilla
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Portà el títol de marquès de Valbona Sotscap carlí de Barcelona durant la Segona República, en acabar la guerra civil de 1936-39 esdevingué cap regional carlí de Catalunya i més tard vocal de la Junta Nacional Carlista Per discrepàncies amb Manuel Fal Conde, secretari general del partit, se n'apartà i creà, en un aplec carlí a Montserrat abril del 1958, l’anomenada Regencia Nacional y Carlista de Estella
Guillem Domenge
Història del dret
Jurista.
Clergue, ciutadà de Girona, es doctorà en drets i fou lector a la Universitat de Montpeller El 1386 fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria gironines És autor d’un aplec de costums de la diòcesi de Girona i d’uns comentaris als Usatges de Barcelona i a les Constitucions de Catalunya, perduts Tomàs Mieres el considerà com un dels seus mestres Síndic de la ciutat de Girona en el parlament del Principat de Catalunya del 1410, s’oposà a la constitució del quart braç de cavallers i homes de paratge, separat del de nobles i magnats, i participà a favor del comte d’Urgell en…
Usatges de Barcelona
Miniatura de Bernat Martorell per al llibre dels Usatges de Barcelona (1448)
© Fototeca.cat
Història del dret
Aplec de normes jurídiques de diferents procedències recollides des del segle XII en els repertoria de la cort reial de Barcelona i en col·leccions de juristes.
Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes, constitucions…
rem

Equip del Reial Club Marítim de Barcelona de vuit amb timoner de rem que participà en els Jocs Olímpics de París (1924)
Arxiu Omedes
Rem
Esport aquàtic consistent a disputar curses a bord d’embarcacions propulsades manualment per mitjà d’un rem que fa de palanca per a transmetre una força motriu i produir un moviment o impuls en impactar en l’aigua.
Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…