Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Castellvell
Poble
Poble del municipi d’Olius (Solsonès), a l’W de la ciutat de Solsona.
Damunt la ciutat, al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell 848 m alt, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel des del 1132, de la canònica de Solsona, de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d’Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la primera guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell que enclou l’antic dit castell de Solsona l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de…
Castelltort
Poble
Poble (884 m alt.) del municipi de Guixers (Solsonès), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del s. XVIII, depèn la de Guixers.
Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica s XII La parròquia fou donada a la canònica de Solsona A l’espluga Negra hi ha restes eneolítiques vas campaniforme
Castelltallat
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).
Hi ha l’església parroquial de Sant Miquel de la qual depèn la de Claret dels Cavallers, situada vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa, que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat 936 m alt, altiplà estructural constituït per margues i calcàries oligocèniques, allargat en direcció W SW a E NE, entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al N, de la de la riera de Rajadell, al S, que l’han erosionat Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa Dedicat al turisme rural…
Castellbell
Poble
Poble (188 m alt.) i antic cap del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi.
Es formà prop de l’antic castell de Castellbell l’església de Sant Vicenç és romànica s XII L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic
Castellar
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa.
El castell de Castellar i la parròquia de Castellar són situats al llom d’una carena que acaba sobre la riera de Rajadell i que és emmarcada per les rieres de Maçana i de Grevalosa En extingir-se els dominis senyorials, Castellar va formar municipi uns quants decennis amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers, però poc després del 1840 s’uní a Aguilar de SegarraL’església de Sant Miquel de Castellar, situada diferents una mica més avall del castell, té com a base un edifici romànic del segle XI, els antics murs del qual es veuen a la nau i especialment al campanar, clarament…
Castelladral
© C.I.C. Moià
Poble
Poble i antic cap del municipio de Navars (Bages), al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…
el Pont de Vilomara
Poble
Poble i cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al límit amb els termes de Manresa i de Mura.
El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…
el Mujal
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), situat a l’esquerra de la riera de Mujal
, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix a Viver i desemboca a Balsareny.
L’església parroquial és dedicada a la Santa Creu Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral
la Móra Comdal
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d’un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal
, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d’Oliana.
La seva església Santa Eugènia depèn de la parròquia de les Anoves Era de la senyoria del capítol d’Urgell Al segle XIX formà el municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Montpolt
Poble
Poble (montpolesos o montpolins; 838 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), en una vall tributària de la ribera Salada per la dreta, prop de límit amb el terme d’Odèn.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell