Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Sant Medir
Vista aèria de Sant Medir de Cartellà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), al N del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins
Sant Mateu de Montnegre
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), situat a 356 m alt., als vessants meridionals de la serra del Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia de l’església parroquial de Sant Mateu.
Era lloc reial
Santiga
Façana de l’església de Santa Maria Antiga o de Santiga
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a l’W del poble, vora la carretera de Sabadell.
Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624
Sant Feliu del Racó
Poble
Poble (350 m alt.) del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al NW d’aquest poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització
Sant Daniel
Ala est del sobreclaustre del monestir de Sant Daniel de Girona
© Fototeca.cat
Poble
Poble (81 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat.
És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc
Palol d’Onyar
L’església de Sant Sadurní de Palol d’Onyar
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), al SE de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial Sant Sadurní és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII era l’església del castell de Palol, casa forta que a mitjan segle XIV era de la família Palol El 1698 el lloc era de la corona
Reixac
Vista de Sant Fost de Campsentelles (Martorelles), des de Sant Pere de Reixac
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac) del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.
L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676
Raset
Vista parcial de Raset, a Cervià de Ter (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del terme de Cervià de Ter (Gironès), al NE del cap del municipi.
El lloc ja és esmentat al s XI l’església és dedicada a sant Cristòfor
la Creueta
La Farinera de la Creueta
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), a l’esquerra de l’Onyar.
Pertany a la parròquia de Palol d’Onyar
Constantins
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), a l’esquerra del Ter, aigua avall de Bonmatí, que en depèn eclesiàsticament; prop seu hi ha l’antic hostal de Constantins
.
L’església parroquial Sant Vicenç és esmentada ja el 1182 Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Calders