Resultats de la cerca

És dividit en dos nuclis Espés de Dalt o de Sur , enlairat damunt el pic d’Espés , i Espés de Baix o de Jus , al vessant del pic L’església de Sant Vicenç d’Espés de Dalt conserva un portal romànic i és sufragània de la de Sant Martí d’Espés de Baix Espés de Dalt, a partir del segle XII, fou dels barons d’Espill Els dos nuclis es fusionaren com a municipi al segle XIX, juntament amb el llogaret d'Abella Més tard foren integrats al terme de Nerill, annexat el 1966 a les Paüls

És situat a l’esquerra del barranc de Sant Miquel afluent de la Noguera Pallaresa, al peu d’un turó 595 m alt on s’alçava l’antic castell de Santa Linya , el terme del qual comprenia al segle XIII els de Privà, Vilanova de les Avellanes, les Avellanes, Moragues, Estardit, Montclús i Castellnou El lloc potser d’origen romà i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, que Ermengol II concedí carta de poblament, revalidada a la fi del segle XIII En tingué el domini el comtat d’Urgell vers el 1270 fou del vescomte de Cardona, i passà posteriorment al marquesat de Camarasa i al monestir de…

L’església parroquial és dedicada a Sant Sadurní Es troba a la vall de Baiasca, drenada pel riu de Baiasca, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta és una vall d’origen glacial, encaixada i suspesa i coberta de bosc

Antiga fortalesa i origen de la família provençal de Baus, el castell, coronat per una torre del s XIII, i les cases, avui en part deshabitades i arruïnades, formen un conjunt impressionant, situat sobre un esperó que es desprèn de les Alpilles, i constitueix un centre de turisme Del seu nom francès Les Baux-en-Provence deriva el nom de bauxita , a causa de les mines d’aquesta roca explotades a la rodalia

Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló , prop del qual es troba la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del s XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara

És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial El…

És situat a la dreta del riu de les Illes L’església paroquial de Sant Esteve és un edifici modern

L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges

L’església parroquial Sant Mamet, d’origen romànic, fou reformada al s XVI El lloc és esmentat ja el 1008 pertangué a les antigues Franqueses del Vallès i fou carrer de Barcelona

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han…