Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Sant Salvador de Torroella
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), a l’W del terme.
La colònia del Palà de Torroella és l’únic nucli important de població L’església parroquial és en un turó 448 m alt, a la dreta del Cardener El territori i la petita torre foren de jurisdicció dels ducs de Cardona
Sant Pau de la Guàrdia
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.
Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia…
Sant Martí de Torroella
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (230 m alt.) i antic cap del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener.
El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada aproximadament a l’indret que hom…
Sant Jaume Sesoliveres
© Antonio Mora
Poble
Poble (187 m alt.) del municipi de Piera (Anoia), al S del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058
Sant Iscle de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), a l’extrem NW del terme, en terreny pla recorregut per la séquia de Manresa.
L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i…
Sant Genís
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Jorba (Anoia), centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de Jorba.
Existia ja el 1270, i l’església fou renovada el 1620
Sant Cugat del Racó
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca i un conjunt…
Horta d’Avinyó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), a l’esquerra de la riera Gavarresa, al S del terme.
La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats…
Rofes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Llacuna (Anoia), al N del terme, vora el torrent de Rofes
, afluent per l’esquerra de la riera de la Llacuna, que davalla de la serra de Faixes.
Rocamora d’Argençola
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l’E, a la dreta de la riera d’Argençola.
La seva església parroquial Sant Jaume depenia de la de Bellmunt de Segarra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina