Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Sant Pau de la Guàrdia
Vista del poble de Sant Pau de la Guàrdia
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.
Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural
Sant Jaume Sesoliveres
Vista de l’església de Sant Jaume Sesoliveres (Piera)
© Antonio Mora
Poble
Poble (187 m alt.) del municipi de Piera (Anoia), al S del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058
Sant Genís
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Jorba (Anoia), centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de Jorba.
Existia ja el 1270, i l’església fou renovada el 1620
Sant Felip Neri
Poble
Poble del municipi de Crevillent (Baix Vinalopó), situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral (Baix Segura), a la zona del Saladar bonificada a la fi del segle XVIII pel cardenal Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions.
L’església fou acabada el 1703 La població conserva la llengua castellana dels primers colonitzadors
Rofes
El veïnat de Rofes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Llacuna (Anoia), al N del terme, vora el torrent de Rofes
, afluent per l’esquerra de la riera de la Llacuna, que davalla de la serra de Faixes.
Rocamora d’Argençola
Vista de l'església de Sant Jaume de Rocamora
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l’E, a la dreta de la riera d’Argençola.
La seva església parroquial Sant Jaume depenia de la de Bellmunt de Segarra
Santa Càndia
El poble de Santa Càndia, amb l’església gòtica de Santa Càndia a la dreta, és l’actual cap administratiu del municipi d’Orpí
© Fototeca.cat
Poble
Poble i actual cap del municipi d’Orpí (Anoia), a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.
L’església parroquial, notable exemplar gòtic s XIV, ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del s XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques
el Saió
Vista de l'església de Santa Anna del Saió
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l’W del terme.
El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló Occilione , propietat dels bisbes de Vic 1024-1307 i després de la casa de Cardona Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà absorbint-lo L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840
Porquerisses
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), englobat amb Albarells, a l’esquerra de l’Anoia, sota la serra de Montmaneu, format al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida (la qual ha estat desplaçada modernament).
La seva església Sant Genís fou annexada a la parròquia de Carbesí
la Fortesa
Aspecte del poble de la Fortesa
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), a l’altiplà de Calaf, al NE d’aquesta vila.
El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual neix el…