Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Sant Just d’Ardèvol
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al N del municipi.
L’església de Sant Just, existent ja al s XII, fou reconstruïda al s XVI fou sufragània de Su fins al principi del segle actual Pertanyia a l’antic municipi d'Ardèvol
Sant Climenç
Vista parcial de l’església de Sant Climenç a Pinell del Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç
, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren els Rovira i…
Santa Susanna
Poble
Poble del municipi de Riner (Solsonès), al NE del terme, entre les valls del Cardener i de la riera de Solsona, vora la carretera de Cardona a Solsona.
De la seva església parroquial depenen la de Sant Pere d’Hortoneda i la capella de la Presentació hi ha estat venerada tradicionalment una imatge de sant Blai
Peracamps
Poble
Poble disseminat del municipi de Llobera (Solsonès), situat als altiplans que separen la comarca de la Segarra, damunt la riera de Lloberola de Sanaüja, al SW del terme.
L’església de Santa Maria és sufragània de la de Torrenagó El 1837 i el 1840 hi tingueren lloc les accions de Peracamps, entre els carlins i els liberals
Pegueroles
Poble
Poble (663 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al SE del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l’Hospital.
De la seva església parroquial Sant Martí depèn la de Viladeny
la Pedra
Poble
Poble de caràcter disseminat del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), dit també la Pedra i la Coma, situat a 999 m alt., a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839 Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra
Pampe
Poble
Poble del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès) situat a 764 m alt. als vessants orientals de la serra d’Oliola, a l’esquerra del barranc de Coscollola.
L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe , que pertangué a la canònica de Solsona s XIV-XV i al ducat de Cardona s XVIII, i una casa senyorial
Prades
Vista general del poble de Prades
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Molsosa (Solsonès), situat a 799 m alt., en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al NE del cap del municipi.
La seva església Sant Abdó i Sant Senén depèn de la parròquia de la Molsosa
Sallent de Solsonès
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al S del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de l’arxiprestat de Torà Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional
els Reguers
Vista de Reguers (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre) situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Tortosa.
Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló