Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Pano
Poble
Poble de l’antic municipi de Panillo (agregat a Graus), a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, vora el seu límit occidental.
Panillo
Poble
Poble i cap de l’antic municipi de Panillo (agregat a Graus) de la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça (824 m alt.).
el Pueio de Marguillén
Poble
Poble del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, al S del terme.
Santa Liestra
Poble
Poble, cap de municipi de Santa Liestra i Sant Quiles (en castellà, Santa Liestra y San Quílez), a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, entre Campo i Graus.
Santa Gema
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), dins l’antic terme de Vilac.
Salinas de Trillo
Poble
Poble de la Fova de Terrantona, a Sobrarb, Aragó, a l’esquerra del Cinca.
Rañín
Poble
Poble del municipi de la Fova de Terrantona, a la zona de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, Osca.
Gessa
Vista general de la vila de Gessa (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilha.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica La vila és coneguda a partir de l’any 1278 amb els noms de Hyexa, Gricha el 1298, Grixa, Xessa i Gessa entre el 1312 i el 1316 El 8 de novembre de 1313 els cinc cònsols i la resta de cinquanta-cinc homines ville de Geyxa , entre els quals hi havia Guillem Tron, archipresbiteri vallis superioris de l’Aran, juraven fidelitat a Guillem de Castellnou, conseller i procurador del rei Jaume II, i li feien homenatge Els rectors de Gessa mantingueren el títol d’arxiprests de la part alta de la Vall d’Aran…
Gerbe
Poble
Poble del municipi d’Aïnsa i Sobrarb, província d’Osca.
Fou municipi independent fins el 1970, quan s’uní al d’Aïnsa
Gausac
Gausac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a l’extrem NE de la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud Sanctum Martinum de…