Resultats de la cerca

L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can Rovira del Vilar…

Fou municipi fins el 1965

És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats

Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del s XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955

La seva església depèn de la parròquia de Castellet

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom

És un barri de treballadors industrials Formava part del terme de Solicrup El 1975 hom hi beneí la parròquia dedicada a santa Eulàlia

Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del ferrocarril de…

Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres Durant l’edat…