Resultats de la cerca

És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de la moderna A la primeria…

Hi passa el canal de Llar , que pren l’aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles

L’església parroquial Santa Maria és, enlairada, al N del poble, damunt la carena que separa les valls de les Illes i de Fontcoberta

Hi ha l’església parroquial de Sant Miquel de la qual depèn la de Claret dels Cavallers, situada vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa, que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat 936 m alt, altiplà estructural constituït per margues i calcàries oligocèniques, allargat en direcció W SW a E NE, entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al N, de la de la riera de Rajadell, al S, que l’han erosionat Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa Dedicat al turisme rural…

És l’emplaçament de l’antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio 927, del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990 Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del s XI Al darrer quart del s XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou, després a…

Es formà prop de l’antic castell de Castellbell l’església de Sant Vicenç és romànica s XII L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic

El castell de Castellar i la parròquia de Castellar són situats al llom d’una carena que acaba sobre la riera de Rajadell i que és emmarcada per les rieres de Maçana i de Grevalosa En extingir-se els dominis senyorials, Castellar va formar municipi uns quants decennis amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers, però poc després del 1840 s’uní a Aguilar de SegarraL’església de Sant Miquel de Castellar, situada diferents una mica més avall del castell, té com a base un edifici romànic del segle XI, els antics murs del qual es veuen a la nau i especialment al campanar, clarament…

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…

El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…

Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km La població arriba, a l’estiu, als 30 000 o 40 000 habitants L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 sardines A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament Hi ha un casino de joc Era el port tradicional de Perpinyà fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels…