Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Sant Iscle de Bages
Església de Sant Iscle de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), a l’extrem NW del terme, en terreny pla recorregut per la séquia de Manresa.
L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i…
Castellbell
Poble
Poble (188 m alt.) i antic cap del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi.
Es formà prop de l’antic castell de Castellbell l’església de Sant Vicenç és romànica s XII L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic
Monistrolet
Vista de Monistrolet, Rajadell
© C.I.C-Moià
Poble
Poble del municipi de Rajadell (Bages), a l’esquerra de la riera de Rajadell, sota el coll Baix, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).
Lloc documentat ja l’any 978, i com a parròquia almenys des del segle XII, dóna nom a un conjunt de cases escampades, situades a llevant del municipi Hi ha l’església de Santa Maria de Monistrolet Celebra la festa major el 24 de juny
Margarida
Poble
Poble del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), situat 4 km a l’E de la vila.
Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de la Vall de Gallinera L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes Formà part de la baronia de Planes
el Veïnat de Cardona

Vistes del Veïnat de Cardona i el castell
© C.I.C-Moià
Poble
Terme forà del municipi de Cardona
(Bages) que comprenia, també, el raval de laCoromina i el poble deBergús.
Fou unit al municipi de la vila a mitjan s XIX
Vallformosa
Poble
Poble del municipi de Rajadell (Bages), al vessant de migdia de la serra del Coll, divisòria d’aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell.
La villa de Vallformosa és documentada en una butlla del 978 L’església de Sant Salvador, annexa a l’actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d’ençà del s XI
la Torre de Cerdà
Poble
Poble del municipi de Canals (Costera), al N de la vila, vora Cerdà.
Era lloc de cristians de natura La parròquia Santa Maria fou erigida al s XVI, amb dependència, però, de Cerdà La jurisdicció pertanyia als mercedaris El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals
Aiacor
Poble
Poble (aiacorins; 155 m alt.) del municipi de Canals (Costera), situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760
Annauir
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa.
L’església, que ja existia al segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883
Castellar

Vista de l’església i del castell de Castellar (Bages)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa.
El castell de Castellar i la parròquia de Castellar són situats al llom d’una carena que acaba sobre la riera de Rajadell i que és emmarcada per les rieres de Maçana i de Grevalosa En extingir-se els dominis senyorials, Castellar va formar municipi uns quants decennis amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers, però poc després del 1840 s’uní a Aguilar de SegarraL’església de Sant Miquel de Castellar, situada diferents una mica més avall del castell, té com a base un edifici romànic del segle XI, els antics murs del qual es veuen a la nau i especialment al campanar, clarament…