Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
les Roquetes de Garraf

Les Roquetes de Garraf, poble del municipi de Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf), al límit amb el terme de Vilanova i la Geltrú, de la qual només dista 1,5 km.
És un barri de treballadors industrials Formava part del terme de Solicrup El 1975 hom hi beneí la parròquia dedicada a santa Eulàlia
Garraf
Poble
Poble del municipi de Sitges (Garraf), en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de la vila, al NE.
Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres Durant l’edat…
Clariana

El nucli de Clariana, a Castellet i la Gornal
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castellet i la Gornal (Garraf), al sud de la vila de l’Arboç, Baix Penedès.
La seva església depèn de la parròquia de Castellet
Vallcarca

Fàbrica de ciment a Vallcarca, a Sitges
© Fototeca.cat
Poble
Poble, abandonat, del municipi de Sitges (Garraf), a la façana costanera del massís de Garraf.
Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del ferrocarril de…
la Torre d’en Lloris
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), al N del terme, al límit amb el de l’Énova (Ribera Alta), a la dreta del riu d’Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta.
Les seves terres són regades amb la séquia de la Torre d’en Lloris El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia Santa Maria, amb Miralbò com a annex L’església parroquial és dedicada actualment al Roser Antic lloc de moriscs 42 focs el 1609, en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857
Alboi
Poble
Poble del municipi del Genovés (Costera), situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la séquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés