Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Romanyà de Besalú
Poble
Poble del municipi de Pontós (Alt Empordà), a la riba esquerra del Fluvià, al S del terme.
L’església parroquial Sant Mer i Sant Celdoni havia estat possessió del monestir de Camprodon té per sufragània la de Canelles Navata i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda 1890, excavat a la roca, avui sense culte El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del segle IX posteriorment formà part de la baronia de Pontós Fou de la vegueria de Besalú
el Romaní
Poble
Poble del municipi de Sollana (Ribera Baixa), al nord del terme, vora la carretera de València.
el Puig de Rialb
Poble
Poble del municipi de la Baronia de Rialb, (Noguera), situat a 631 m alt., al vessant oriental de la vall de Rialb.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu
Puigdelfí
Vista de Piugdelfí, poble agregat a Perafort (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perafort (Tarragonès), a l’esquerra del Francolí, a l’W del cap del municipi.
La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus
Puigcerver
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església Sant Salvador correspon a la parròquia de Senterada Pertanyia al marquesat de Pallars
Puigcercós
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.
La seva església parroquial de Sant Martí el campanar de la qual és una antiga torre de defensa depenia de la pabordia de Mur
Puelles
Poble
Poble del municipi d’Agramunt (Urgell), situat a la ribera del Sió, 3 km al NE d’Agramunt amb la qual es comunica per una carretera que continua vers Coscó.
Situat en un petit relleu del terreny, amb una extensa plana als peus, el nucli urbà és format per un carrer i alguna altra casa escadussera Del conjunt es destaca el gran edifici que havia estat el castell de les Puelles Una bona part de les cases han estat adquirides per gent de l’àrea barcelonina com a lloc de segona residència La festa major se celebra l’1 d’agost El terme de les Puelles pertangué als senyors de Puigverd fins al 1315 i sembla que hi restà vinculat És molt possible que no existís com a nucli poblat fins a l’inici del segle XVIII Fou un enclavament 3,12 km 2 de l’antic…
el Pueio de Marguillén
Poble
Poble del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, al S del terme.
Púbol
Un carrer de Púbol
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Pera (Baix Empordà), al SE del cap del municipi.
El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong Esdevingué centre de la baronia de Púbol Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell , única peça…
Pruit
Pruit
© Fototeca.cat
Poble
Poble (949 m alt.) del municipi de Rupit i Pruit (Osona), centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan