Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Montpolt
Poble
Poble (montpolesos o montpolins; 838 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), en una vall tributària de la ribera Salada per la dreta, prop de límit amb el terme d’Odèn.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Sallent d’Organyà
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 m d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.
S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força…
Torremendo
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al S del terme, vora el de Sant Miquel de les Salines.
La seva església la Mare de Déu de Montserrat, dependent fins aleshores de la catedral d’Oriola, fou declarada ajuda de la parròquia del Salvador al començament del s XVIII, i erigida en parròquia el 1786
Biscarri
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’extrem oriental de la conca de Tremp.
Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars Fins al primer terç del s XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu
Gra

Vista de l'església de Sant Salvador de Gra
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), al S del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d’Urgell El 12 de juny de 1837, durant la primera guerra Carlina, hi tingué lloc l’anomenada batalla de Gra , en la qual les forces cristines del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó
Altés

Vista exterior de l’església de Sant Pere d’Altés
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a 491 m d’altitud, a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés).
A la part més alta del poble hi ha les restes del castell, que surt nomenat en una donació del 968 L'església apareix documentada a la segona meitat del segle XI i és esmentada també en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Reformada posteriorment, l’edifici actual és del 1828
Béixec
Poble
Poble del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, a 1 310 m d’altitud, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer.
Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Formà part del municipi de Víllec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet
Ainet de Besan

Ainet de Besan
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera.
D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 en la consagració de la catedral d’Urgell Fins el 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d' Ainet de Vallferrera
Adraén

Vista general del poble d’Adraén (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), el més alt de la vall de la Vansa, emplaçat a 1 434 m d’altitud a la capçalera del riu de Bona, sota el cap de la Fesa, al sector més occidental del Cadí.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada el 819, en la consagració de la catedral d’Urgell Al fossar del poble es troben els vestigis de la capella de Santa Margarida, romànica Hom fa festa major el primer diumenge de novembre El castell d’Adraén, documentat des del segle XII, era cap d’una batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Dins el terme parroquial d’Adraén hi ha la capella de Sant Salvador
Aristot
Poble
Poble del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell) situat al cim d’un turó que domina la vall del Segre.
L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbò, les restes del qual han quedat envoltades de construccions modernes Fou municipi independent fins el 1970, en què fou annexat a Toloriu amb el nom de Toloriu i Aristot i amb capital al Pont de Bar