Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Santa Creu de Castellbò
Poble
Poble (1293 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), fins el 1970 del de Castellbò, al NW de la vila.
De la seva església parroquial depenia la d’Albet Formà part de l’antic terme de la Vall de Castellbò
Santa Creu de Joglars
L’església de Santa Creu de Joglars, al municipi d’Olost
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, format per dos nuclis dispersos.
Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h
la Vall de Santa Creu
Poble
Poble del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situat al peu dels vessants meridionals de la serra de la Verdera, a la capçalera de la riera de la Vall o de Santa Creu.
Un primer nucli de població, en un vessant de la serra, amb l’església parroquial de la Santa Creu, sembla que fou abandonat al s XVII, i es formà l’actual, més a la plana La nova església de Sant Fruitós fou sufragània de la de la Selva El lloc havia estat de la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes Actualment moltes cases abandonades han estat refetes i convertides en lloc de segona residència
Santa Creu d’Horta
Santa Creu d’Horta
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi d’Osor (Selva), a les Guilleries, prop del coll de l’Espinau, ja al vessant de la vall d’Osor.
La parròquia de Santa Creu, sufragània d’Osor, és documentada des del 933 L’església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume Sant Jaume de Santa Creu d’Horta Hom es dedica bàsicament a l’explotació del bosc castanyes, sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu
Riudellots de la Creu
Poble
Poble del municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), a l’E del terme, a la dreta de la riera de Riudellots, afluent per la dreta del Terri dins el terme de Sant Julià de Ramis, Gironès.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí Dins l’antic terme hi ha el veïnat de la Beguda
Pavia
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), al N del terme, a l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La seva església Santa Creu depèn de la parròquia de Civit
Seix
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), de caràcter disseminat, de l’antic terme de la vall de Castellbò, damunt Albet.
La seva església depèn de la de Santa Creu de Castellbò
l’Alzina
Aspecte del poble de l’Alzina
© CIC-Moià
Poble
Poble i nucli més important del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster a 958 m d’altitud, enfront del Montsec d’Ares.
La seva església parroquial de Santa Creu era, al segle XIX, annexa de la de Moror
el Mujal
Vista del poble del Mujal
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), situat a l’esquerra de la riera de Mujal , afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix a Viver i desemboca a Balsareny.
L’església parroquial és dedicada a la Santa Creu Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral
Campredó
Poble
Entitat municipal descentralitzada del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situada a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre, entre Tortosa i l’Aldea, vora el canal i el ferrocarril de Barcelona a València.
Al nucli de la població hi ha l’església de Sant Joan Baptista, un edifici de planta de creu grega inaugurat el 1984, amb una façana obra de l’escultor Domènech Fita i Molat en què s’explica la història del poble i uns vitralls de Domènec Fita L’antiga torre de Campredó segle XIV, tenia, juntament amb la de la Carrova a l’altra banda del riu, una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre Hi ha establerts els polígons industrials Baix Ebre, en funcionament des del 1976, i Catalunya Sud, des de l’inici de la dècada de 2000 L’existència del lloc és mencionada ja vers el 1312 en un…