Resultats de la cerca

De la seva estació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa derivava, fins fa poc, una branca a Barbastre Pertany a la diòcesi de Lleida

Pertany a la diòcesi de Lleida El 1273 Ferran Sanxis, fill de Jaume I, fou assetjat pel seu germà l’infant Pere al castell de Pomar pres, fou ofegat al Cinca

Fins el 1957 pertangué al bisbat de Vic des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció, als senyors de Queralt al s XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei

De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona

La vila 256 h agl 1991, peraltencs 523 m alt és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa hi ha les ruïnes d’un antic castell L’església parroquial és dedicada a santa Maria després de la conquesta 1058-63 del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida El 1697 s’hi establí un collegi d’escolapis Josep de Calassanç era fill de Peralta i noviciat que encara perdura

Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII

És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de…