Resultats de la cerca

Aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares la capçalera és anomenada riu de les Ares , drena la vall de la Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo La muntanyeta de Gavàs 2069 m alt separa les valls de la Múria i de Bardaixí La parròquia és dedicada a sant Jaume

La riera de Serrat , afluent del Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà

Una part de les terres són regades pel canal de l’esquerra de l’Ebre El 1154 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona al bisbe i als canonges de Tortosa L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Oliva

La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats…

Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldavià, al límit oriental del terme El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha L’agricultura és dedicada sobretot al blat, el blat de moro i la userda hi ha també petites extensions de vinya i oliveres La ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura, són les activitats econòmiques predominants Hi ha també bòbiles Hi ha dues indústries metallúrgiques, quatre empreses de la construcció i una de confecció La…

És situat a 1 305 m d’altitud sobre la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell L’església parroquial Sant Fructuós és d’origen romànic segle XI El lloc és esmentat ja el 839 L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò

El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada aproximadament a l’indret…

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de…

Més amunt de la Farga, a l’esquerra del riu, a 1130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta antigament de les Aiades , existent ja en època romana Actius durant l’edat mitjana són esmentats des del segle XIV, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló, fins que foren desamortitzats i venuts a un particular el 1813 i foren ampliats durant el segle XIX La capella Sant Isidor és del 1701 La carretera fou feta fer per Napoleó III, amb el propòsit d’anar-hi a fer una cura, que la guerra del 1870 no li permeté de fer Hi ha diverses fonts la Gran Font, els banys dels…

Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors del castell…