Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
la Bassa Nova
La Bassa Nova
© Fototeca.cat
la Nova Tabarca
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de l’illa Plana
.
Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’installar-hi uns 600 pescadors de peix i de corall d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768 Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura Torrevella i al Baix Vinalopó Guardamar, Santa Pola, i la població ha anat disminuint ininterrompudament La manca d’aigua hi impossibilita l’…
Fenals d’Aro
Façana principal de l'església nova de Santa Maria de Fenals (Fenals d'Aro)
© Antonio Mora
Poble
Poble del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), a la costa, al N de la platja d’Aro.
La parròquia Santa Maria és esmentada ja el 968 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols Al nucli de Fenals d’Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica La nova església fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d’Aro
la Pobla de Rocamora
Poble
Poble del municipi de Daia Nova (Baix Segura), situat a l’esquerra del riu.
L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent
Sant Julià Sassorba
Campanar de l’església romànica de Sant Julià Sassorba, restaurat el 1991
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), a l’W del terme, vora el torrent de Sant Julià
(afluent, per l’esquerra, de la riera de Sant Joan).
És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917 Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080 El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al s XVIII Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782
Sant Isidre de Benaixeve
Poble
Poble del municipi de Montcada de l’Horta (Horta del Nord), al límit amb el de Bétera (Camp de Túria), format pels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaçats després del 1950 a causa de la inundació de llur terme per les aigües del pantà de Benaixeve.
Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà
Clarà
Clarà (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Torredembarra (Tarragonès), prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà
, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.
L’antiga torre de Clarà , esmentada al s XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra
Avinyó Nou
Avinyó Nou, cap del municipi d’Avinyonet del Penedès
© Fototeca.cat
Poble
Poble (284 m alt.) i cap del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), a l’entroncament de la carretera de Barcelona a València amb la que es dirigeix a Barcelona per Begues.
L’església nova ha assumit les funcions parroquials de SantPere d’Avinyonet Fins l’any 2007 el nucli s’anomenà les Cabòries
Benitaia
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), prop de Benissivà, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 12 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró, i, més tard, a la de Benissivà
Gallecs
Sector de Gallecs de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, de població disseminada, del municipi de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al N de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità i Plegamans (dins el qual, un veïnat pròxim, duu el nom de Gallecs) i de Montcada i Reixac (enclavament de l’Estany de Gallecs).
L’església parroquial Santa Maria de Gallecs és romànica segle XII Durant els anys setanta, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta Santa Maria de Gallecs , però tot i haver-se iniciat el procés d’expropiació de terrenys, el projecte de moment resta paralitzat