Resultats de la cerca

El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…

Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica, dedicada a Sant Climent, segle XII La parròquia fou donada a la canònica de Solsona A l’espluga Negra hi ha restes neolítiques vas campaniforme

De la parròquia depèn el santuari de Savila Al segle XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe

El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan

Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren…

Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, a més, el poble d’ Estiula , l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes

Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars

És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec , que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon

L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius

L’església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del segle XII s’hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç, del segle XV El lloc és esmentat ja al segle IX al segle XI era possessió del monestir de Cuixà