Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Sant Oïsme

Vista exterior de l’església de Sant Bartomeu (la Baronia de Sant Oïsme)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga.
És situat dalt un turó a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d’Àger L’església parroquial Sant Bartomeu és romànica segles XI-XII prop seu s’alcen les restes de l’antic castell de Sant Oïsme uns murs i una torre rodona, centre de la baronia de Sant Oïsme , que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies
Canyamars

Plaça i església de Sant Esteve, a Canyamars
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d’una vall, entre el Corredor i el cim de Montalt i a la dreta de la riera de Canyamars, que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona.
La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una construcció de pedra i…
Picamoixons
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), a l’extrem occidental del terme, a l’esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel·la.
A l' estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa
Prats de Balaguer
Poble
Poble del municipi de Fontpedrosa (Conflent), situat a 1 309 m alt, en un costat que domina la confluència de la ribera de Balaguer i la Tet, a la sortida de la vall de Balaguer.
L’església parroquial és dedicada a la Trinitat Esmentat ja el 957
Coborriu de Bellver
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a la sortida de la vall de l’Ingla, al pla de Talló, patrimoni de la família Ponç (la casa pairal és la masia Ponç de Coborriu).
L’església romànica de Sant Serni fou consagrada el 1137
el Perelló

Vista de la gola del port del Perelló
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de Sueca (Ribera Baixa), situat a la costa, al límit amb el terme de València, al N del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida.
La platja del Perelló és baixa i arenosa L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic urbanitzacions, hotels i apartaments El 1907 hom hi edificà una església
Castellbò
Vista aèria de Castellbò
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’església parroquial, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò El 1146 rebé del vescomte Arnau la carta de franquesa Fins al començament del s XX formà un petit municipi…
el Talladell
el talladell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a la dreta del riu d’Ondara, estès per un fort pendent encarat a migdia i emmarcat per dues serres. Té 390 m d’altitud al carrer de Dalt i 360 al carrer Major.
El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de SantPere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de SantPere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet,…
l’Argilaga

Vista del poble de l’Argilaga
© Marc Dalmau
Poble
Poble del municipi de la Secuita (Tarragonès) situat a 170 m d’altitud, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià.
Situació i presentació Es localitza a la porta a les fèrtils planes de l’Alt Camp, a la vora de l’antic camí reial que comunicava Tarragona amb el monestir de Santes Creus Ubicat al sector est de la Secuita, ocupa uns 4,2 km 2 , una quarta part de tot el terme municipal Resseguir els límits en detall és complicat, però limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar Pel sud-est, una bona part del…