Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
l’Espelt

Vista parcial del poble de l’Espelt (Òdena)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Òdena (Anoia), situat al nord-oest de la ciutat d’Igualada.
L’església de Santa Magdalena abans, de Santa Maria depengué d’Òdena fins el 1868, que fou erigida en parròquia Tingué un castell que al segle XI fou donat a la seu de Vic formà part de la dotació de l’ardiaca En aquest poble existeix una villa romana que, fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era Extensament excavada un 65% de la seva superfície entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge pars rustica , situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l…
Vallformosa
Poble
Poble del municipi de Rajadell (Bages), al vessant de migdia de la serra del Coll, divisòria d’aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell.
La villa de Vallformosa és documentada en una butlla del 978 L’església de Sant Salvador, annexa a l’actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d’ençà del s XI
Sant Bernabé de les Tenes
Poble
Poble del municipi de Ripoll (Ripollès), aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona.
La villa Tennas , o Tendas , pertanyia al monestir de Ripoll des del 890 La parròquia s’organitzà al s XI depenia del monestir i era servida des de Ripoll El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona
Benós

Aspecte de l'església parroquial de Sant Martí de Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Bagergue
Bagergue
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran) des del 1968.
És situat a 1419 m d’altitud, al sector més meridional de la vall de l’Unhòla Formà part del terçó de Pujòlo L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524 Té una nau que havia estat coberta amb volta de canó, amb dues capelles per banda Es conserven els arcs formers, però part de la volta ha estat substituïda per un empostissat No es conserva l’absis i només als paraments laterals de la nau hi ha com a decoració un antic rengle de permòdols, amb arcuacions que sostenen una cornisa escacada La porta de ponent és formada per tres arquivoltes en…
Vila

Campanar de l'església de Sant Pèir de Vila
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.096 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), fins el 1970 del d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martín, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran
Cerc
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc
, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs
Vilanova de Banat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat damunt un altiplà, a 1 240 m d’altitud, que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília i la festa major se celebra a l’agost La població fou fundada devers el 1255, quan Galceran de Pinós traslladà l’antic castell de Banat, que era al lloc de Banat Sobirà documentat el 860 “ in villa que dicitur Banatte Subteriore ”, hi ha el Mas de Banat i l’església romànica de Sant Romà de Banat, amb absis semicircular, al puig de Calbell El baró de Pinós atorgà una carta de franqueses als pobladors d’aquesta vila nova, que aleshores era anomenada Calbell de Banat, però que ja el 1290 és documentada com a Vilanova de Banat Ambdós llocs, Banat…
les Cases d’Alcanar
les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Poble
Poble i barri marítim del municipi d’Alcanar (Montsià), a la costa, a 4 km del centre.
La pesca és la principal activitat econòmica uns 125 pescadors i unes 30 embarcacions que capturen de 15 a 20 tones de llagostins cada temporada, i una quantitat similar d’altres espècies llenguados, molls, sípies Hi ha una llotja Altres fonts econòmiques són la confecció, l’embarcament de taronges i la seva funció de centre d’estiueig i de turisme L’església parroquial de Sant Pere és del 1865 La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim , fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès El 1740 Felip V avançant-se als posteriors projectes de Carles III sobre Sant…
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…