Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista

S’aplica en tots els casos en què l’ús d’una estratègia ordenada i iterativa facilita l’obtenció de solucions Destaquen els algorismes típicament numèrics com el de calcular arrels quadrades o cúbiques, o l’algorisme d’Euclides, per a calcular el màxim comú divisor de dos nombres enters, però també són molt importants avui els algorismes subjacents a molts programes informàtics vàlids per a càlculs matemàtics, així com per a moltes altres aplicacions optimització, jocs, organització, etc Rep el nom del matemàtic persa  Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī

Es formà en el camp tèxtil i s’especialitzà en elements inflables El 1979 fundà el primer club d’aerostació de Catalunya, el Baló Club Mediterrani Guanyà el primer Campionat d’Espanya d’aerostació 1979 El 1984 aconseguí la segona posició Participà en diverses expedicions a Grenlàndia, Alaska i les illes Spitzbergen Especialista en la construcció de globus aerostàtics, el 1981 fundà una empresa de globus inflables a gran escala per a aplicacions teatrals, publicitàries i lúdiques Elaborà un Cobi de 16 m d’alçària i un Estadi Olímpic de 20 × 30 m pels Jocs Olímpics de Barcelona…

Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…